Per què cal ara una vaga general? Amb Belén López

[00:00:02] Speaker A: Benvinguts [00:00:10] Speaker B: a l'Ataca d'Oli. El pròxim 11 de novembre hi ha convocada una vaga general, que serà la primera vaga general que s'haurà fet en aquest país en els últims 14 anys. És una vaga general pel dret de l'habitatge i pel cos de la vida, iniciativa dels sindicats de llogaters i de llogateres, a la qual després s'han sumat els sindicats minoritaris i, evidentment, els sindicats majoritaris, comissions obreres i UGT, i és una vaga general que neix en polèmica perquè la convocatòria coincideix pràcticament amb l'inici d'una campanya electoral. En aquest episodi en volem parlar abastament amb la secretària general de Comissions Obreres de Catalunya, la Belén López. Belén López, què tal? Benvinguda a l'Atacadoli. Gràcies per ser aquí. [00:00:48] Speaker A: Gràcies a vosaltres per convidar-nos. [00:00:50] Speaker B: Comencem per la qüestió més elemental, que és per què una vegada general ara, l'última és del novembre del 2012, l'última vegada general, quines condicions han canviat perquè ara torni a ser el moment de convocar-ne una? [00:01:04] Speaker A: Bé, et corregeixo una petita cosa, si et sembla. De fet, és l'última de 24 hores, la del 2012, però hi ha hagut dues vegades més generals, parcials, que nosaltres vam convocar aturades parcials, que va ser la del 8 de març del 2018, si no recordo malament, i la de Palestina de fa... uns mesos, però sí que és veritat que és la darrera des del 2012 de 24 hores. Llavors, està molt bé que em facis aquesta pregunta perquè jo crec que també és important situar que nosaltres ja fa temps que estem parlant de la necessitat de mobilitzacions. De fet, nosaltres ja teníem programades mobilitzacions, inclús ja teníem una data per al 29 d'octubre al voltant de la negociació col·lectiva i de la manca de la patronal de centrar-se a negociar el 6è acord estatal de negociació col•lectiva, que és el que marca uns paràmetres al voltant del qual, més o menys, hi ha els increments salarials que després han de baixar la negociació col•lectiva. Per tant, de fet, ja portem aquest 2026. Les dades que tenim de dies de vaga, de dies de mobilització respecte al 2025 són el doble. Per tant, és la culminació de tot un procés de mobilització que ja portem fent aquest any, però també l'any anterior, però més intensament aquest 2026, en relació a una situació molt concreta que és que la gent no arriba a final de mes. I la gent no arriba al final de mes no només per als increments salarials, que els increments salarials estan sent en alguns sectors bastant importants, sinó perquè tenim, d'una banda, una inflació desbocada, avui han sortit les dades d'inflació que estan al 4,9% i això anirà encreixent, Una inflació que, a més a més, ve provocada per un increment, uns rècords històrics en els marges empresarials. Per tant, tenim una inflació de beneficis a les empreses, i això ho hem de dir clar, també. Per tant, no hi ha un repartiment de la riquesa, no estem en una situació d'destrucció d'ocupació, d'empitjorament de l'economia, etcètera. Al contrari. Per tant, estem veient com nosaltres estem perdent poder adquisitiu perquè cada dia els marges empresarials creixen més, això d'una banda, i l'altre gran factor és la vivenda. És a dir, la vivenda s'ha incrementat en l'últim any un 12,5%. És a dir, és impossible negociar increments salarials que donin resposta a aquests dos factors, que són una pujada de preus descontrolada per avarícia i cooptícia empresarial, parlant clar, i, per l'altra, per utilització de la vivenda com un factor especulatiu i, per tant, pensem que la majoria social en aquests moments, la majoria de la gent treballadora a Catalunya i a l'estat espanyol, no poden fer front a les qüestions bàsiques de la seva vida, que és la cistella de la compra i la vivenda, amb els salaris que tenen. Per tant, per nosaltres ha arribat el moment de situar això. I això es situa en un moment on hi ha una finestra d'oportunitat i una acumulació de forces i això és bastant antic. Quan hi ha aquest context social favorable a la mobilització és quan també s'ha d'aprofitar. [00:03:52] Speaker B: En aquesta acumulació de forces hi ha hagut un paper molt important, que almenys de tot aquest paisatge que dibuixava en el camp de l'habitatge és que ha portat la iniciativa, que són els sindicats de llogaters i llogateres i el moviment per l'habitatge en general. Com s'ha construït aquesta aliança? Des de quan? Com ha evolucionat? I per què un sindicat com Comissions Obreres decideix que ara mateix és pertinent anar a una vaga general de Brasset amb, per exemple, el sindicat de llogaters? [00:04:19] Speaker A: Bé, nosaltres el tema de la vivenda és un tema que ja situem des de fa temps. No és com una cosa que dius, ostres, ara ens hi hem afegit. És que nosaltres estàvem veient... De fet, nosaltres vam fer el nostre procés congressual fa un any i mig. En tots els nostres documents apareixen propostes al voltant de la vivenda. De fet, tenim propostes pròpies, que algunes són coincidents amb el sindicat de llogaters, d'altres no. També ho diré. Vull dir que aquí cadascú té les seves propostes, però sí que en el cor coincidim en que s'ha d'intervenir. S'ha d'intervenir al mercat de la vivenda que actualment deixar-ho al lliure mercat no està donant resposta a les necessitats de la majoria social. Per tant, nosaltres hem treballat, com sempre fem, en aliança amb tots els moviments socials i sindicals que el que volen és promoure una vida digna que en aquests moments passa per garantir el dret a la vivenda. Per tant, la nostra relació amb ells ja fa temps que hi treballem. De fet, aquí a Catalunya som pioners en això, perquè nosaltres teníem un espai que es deia Crida per l'habitatge, que era un espai ampli on estaven les associacions de veïns, el sindicat de llogaters, els sindicats de classe, etc., que ja havien fet mobilitzacions i manifestacions al carrer de Barcelona. Ja fa temps que nosaltres treballem amb aquest entorn social, amb el sindicat de llogateres, amb les associacions de veïns, etcètera, per fer un front ampli i comú per pressionar perquè s'intervingui des dels poders públics en aquelles propostes que pensem que són necessàries, topall de preus, vivenda pública, etcètera. Unes quantes. Jo crec que la situació del desnonament d'aquesta senyora que ara ha traspassat, de la Mari Carmen Abascal, ha sigut una espurna que ha mobilitzat també una cosa que ja estava latent i que ja ha anat sorgint, però que ja ha sigut com una injustícia tal. Una injustícia tal que jo crec que ha conmogut i ha sigut aquesta espurna que ha situat aquesta mobilització i que ha situat la necessitat que aquesta mobilització es converteixi en transformació política. I això vol dir que aquesta vaga general no és una vaga només de propostes generalistes, sinó que aquí hi ha propostes concretes. I en matèria d'habitatge volem que s'aprovin aquests decrets, els decrets que van de caure al Congrés dels diputats, i que, a més a més, es prenguin mesures molt més agosarades. [00:06:28] Speaker B: Una de les crítiques o dels recells que més ha generat la convocatòria d'aquesta vaga és el fet que es produirà a les portes d'una campanya electoral i que, com ara explicaves, el desnonament de la senyora Mària Carmen Abascal i tota la negociació posterior amb els decrets d'habitatge al Congrés espanyol han facilitat, per dir-ho així, que el Partit Socialista d'Obre Espanyol considerés que tenia un bon moment per convocar aquestes eleccions. I això a molta gent li genera sospitàcies en el sentit de com és que en 14 anys no hi ha hagut cap vaga general i precisament la que es convoca per primera vegada són després de vuit anys de govern sense que n'hi hagi hagut cap, excepte aquestes aturades parcials, en un moment de campanya electoral. [00:07:14] Speaker A: Bé, no hi ha hagut vaga perquè no ha calgut, perquè, escolta'm, hem pujat el salari mínim interprofessional, s'ha pujat el salari mínim interprofessional un 66%, s'ha tirat enrere la reforma regular, s'ha regularitzat les pensions i s'ha assegurat el sistema de pensions públic. Per tant, escolta'm nosaltres no fem vagues per fer-les, les fem quan hi ha motius i actualment al Congrés dels Diputats tenim una majoria inversa, que diem, una majoria de dretes i d'extrema dreta, diria jo, en relació a l'econòmic i a lo social. i aquesta majoria inversa conformada per Vox, PP i Junts, fa que sigui impossible fer cap mesura legislativa en favor de la majoria social, cap mesura de progrés. Ho hem vist en unes 35 hores, en unes 37 i mitja, perdó, en una reducció de jornada sense reducció de salari de 37 hores i mitja. Ho hem vist amb els decrets Mari Carmen. Per tant, estem en un moment on ja no es pot fer més abans legislatiu. Quin sentit té fer una vaga general quan tu ets capaç d'acordar amb el govern aquelles mesures que tu penses que s'han d'acordar. És veritat que a nosaltres ens agradaria anar més enllà. Hem anat situant propostes més enllà, ara mateix és impossible. És impossible. I, per tant, pensem... De fet, a nosaltres aquesta convocatòria d'eleccions generals ens estalota una mica els plans, pel que et deia. Nosaltres ja teníem preparat tot un procés de mobilització. Ara també et dic que no ens fa por. O sigui, a mi aquesta crítica de, ho heu fet en aquest moment, sí, en aquest i en el que calgui. I ara era el moment que calia. Era el moment que calia perquè la societat reivindica una qüestió que nosaltres ja fa temps que diem, però que ara és d'un sentit majoritari, que és el tema de l'habitatge, i a més a més estem situant aquest tema dels salaris d'una manera important, perquè ha caducat ara el cinquè acord estatal de negociació col·lectiva. I ara tocava negociar-lo. I ara no se sent a negociar la patronal, perquè la patronal està esperant que arribi un govern favorable als seus interessos. Per tant, ho fem. I acabo amb l'última cosa. I jo crec, que a més no hem de sentir-nos incòmodes, en situar que des del moviment de la gent treballadora organitzada, que representa comissions obreres, volem situar en el marc de la campanya electoral la nostra agenda social. Nosaltres volem que el discurs públic i el discurs i el debat electoral sigui al voltant dels problemes de la gent. No al voltant de debats espuris, al voltant de la immigració, no sé quins altres problemes. Nosaltres volem que en aquestes eleccions es parli d'habitatge, es parli de salaris, es parli de condicions laborals, es parli pensions i es parli de serveis públics. Per tant, jo no tinc cap problema a reconèixer que jo vull incidir en això, però aquest no és el motiu principal de la vaga. [00:09:43] Speaker B: Per tant, tenen raó els qui consideren que és una vaga general contra l'oposició? Això que diuen, la primera vaga general contra la oposició de la història. És veritat això? [00:09:52] Speaker A: No és que sigui una vaga general contra oposició, és una vaga general contra aquells que fan unes polítiques que van en contra dels drets de les persones treballadores. I en aquests moments és gent que està a l'oposició o no. Perquè nosaltres també estem exigint al govern, en aquest cas al Partit Socialista, que aprovi algun dels compromisos que tenim nosaltres com a registre horari. i aquesta és una de les reivindicacions de la vaga general també, que s'aprovi el registre horari per controlar que no es facin els 2,5 milions d'hores extres no retribuïdes i no compensades que es fan a Catalunya i que s'embutxeguen els empresaris. I això li estem exigint al govern, i els d'aquests de Mari Carmen els exigim al govern, que encara està en funcions, vull dir que encara té capacitat per portar-los a la diputació permanent. Per tant, nosaltres el que defensem són els interessos de la classe treballadora i per tant dirigim les nostres reivindicacions al govern actual a la patronal, que quedi molt clar. Aquesta vaga és contra la patronal i això també vull que quedi molt clar perquè aquí la gent sembla que sigui contra l'oposició. No, no, no, és contra la patrona, que no se senten a negociar els salaris que toca que tenim convenis col·lectius bloquejats, que la setmana passada vam estar fent una vaga aquí a Barcelona dels serveis socials perquè van signar un acord, l'acord d'equiparació salarial amb 500 milions damunt la taula i no volen signar els convenis col·lectius perquè això s'apliqui. [00:11:07] Speaker B: Entenc la voluntat d'incidir, però aquest marc no pot generar sospitació i no pot generar problemes en termes del relat i del seguiment efectiu de la vaga general? El fet de tenir la percepció que és per contribuir a definir un marc electoral que, en darrera instància, no ens enganyem, a qui beneficia són els partits que recullen aquestes propostes sobre les quals es vol incidir. I entenc que Comissions Obreres estigui satisfeta amb avenços que s'han fet en el món del treball, en negociacions amb el Ministeri, en la gestió amb les institucions dels últims vuit anys, però el problema de l'habitatge no ha sorgit aquests últims quatre dies, és un problema que fa molt de temps que s'arrossega. Aquesta percepció per part de molta gent que hi ha un punt de coordinació o de conveniència, de situar-ho en aquests moments en el calendari, no pot ser perjudicial per la pròpia naturalesa de la vaga? [00:12:01] Speaker A: A veure, jo crec que desacreditar la vaga és més vell que l'anar a peu. Vull dir que la patronal sempre diu que les vagues o són il·legals, o no són pertinents, o que l'economia ara no és el bon moment per fer això, o ara no toca parlar d'això. Vull dir, és el que sempre, la patronal i qui defensa els seus interessos, que és la dreta econòmica a Catalunya Junts, el PP, el Vox, etcètera. Evidentment, aquest és un argument, i és un argument que està damunt la taula i jo torno a repetir. Nosaltres portem un procés de mobilització que no ha començat ara, un procés de mobilització que les dades que no fem nosaltres, sinó que situen el Ministeri de Treball, ens diu que aquest any hi ha hagut el doble de jornades de vaga. que s'han perdut, per dir-ho d'una manera, no és perdre, ja m'entens, doble de jornades de vegades que s'han exercit respecte al 2026, és un procés de mobilització que arriba en aquest moment perquè socialment hi ha hagut una espurna i això crec que és bastant comprensible. Tu no fas una vaga quan la gent no està en ambient de vaga. La vaga es fa i la mobilització es fa quan la gent té aquesta voluntat, també. I en aquests moments la gent ha dit, estem farts. La classe treballadora ha dit, no podem més. No podem més que l'habitatge serveixi per especular i no sigui un dret, no podem més que no s'arribi a final de preu, mentre totes les dades macroeconòmiques ens diuen que l'economia va com un tiro. I la gent ha dit no podem més. Per tant, nosaltres, que estem en aquest sentit de la gent, el que fem és convocar aquesta vaga. A nosaltres ens va bé que s'hagi fet en el mateix moment que es convoquen les eleccions? Doncs no, és el que et dic. Ara, tampoc ens n'amaguem de dir, bueno, doncs si a més a més podem situar dins el debat electoral les propostes o aquells temes que pensem que són importants, escoltem, sense cap complexa. És que jo no he d'estar complexa d'això. Jo sóc una gent, que a més represento en aquests moments, sóc la primera organització sindical i social de Catalunya i de l'estat espanyol, doncs clar que tinc propostes i les plantejo i les demano i les exigeixo. [00:13:56] Speaker B: Abans deies que també hi havia hagut moments de desacords o de desavinences o d'aspectes en què no us heu entès amb el govern de Pedro Sánchez. En vuit anys, quines són les divergències més profundes que hi ha amb el govern de Pedro Sánchez? Ho dic també perquè No sé com viu Comissions Obreres, en el marc de tot aquest debat, l'acusació recurrent d'obrar o parar amb una certa alineació amb els interessos del Partit Socialista. [00:14:28] Speaker A: Bé, nosaltres som independents de tots els partits polítics, ho hem sigut i ho serem, no som indiferents a les polítiques. Nosaltres som un partit d'esquerres, un sindicat d'esquerres, això que quedi clar. I això ho definim als nostres estatuts. Per tant, aquesta idea que els sindicats... No, perdona, nosaltres som un sindicat de d'esquerres, amb una visió progressista. Defensem uns valors que es consideren d'esquerra, feministes. de solidaritat de classe, internacionalistes. És aquest el nostre ideari, els nostres estatuts. Si algú vol un altre tipus de sindicalisme, té altres opcions. Sindicals de dretes i de tal. Nosaltres som un sindicat d'esquerres de progrés. A partir d'aquí, nosaltres som absolutament independents de la política, no indiferents. De fet, el que sempre se'ns acusa de les subvencions i tal, nosaltres, el 85% dels nostres ingressos ve de les quatre nostres afiliats. Nosaltres ens treuen absolutament totes les subvencions. És que vamos a vivir igual. És que no tindrem... Home, clar que s'hi treuen un d'allò, però aquí també la gent se li ha d'explicar i s'ha de fer pedagogia. Nosaltres som una gent constitucional. Nosaltres negociem convenis col·lectius per a tothom, no només pels afiliats de comissions. Si fóssim pels afiliats de comissions seria un altre tema. Nosaltres negociem. i negociem pensions, negociem convenis, negociem un munt de coses per absolutament tot, però perquè nosaltres ens hem de decidir d'organitzar d'aquesta manera constitucionalment. Som una gent constitucional i per la nostra funció, i a més a més és que realment és d'un populisme, Els agents democratitzadors de la societat se'ls ha de potenciar. Nosaltres no podem no potenciar els agents democratitzadors de la nostra societat. I això són partits polítics, són sindicats, cadascú en funció de la seva representació. I això, evidentment, té un sentit que jo crec que és absolutament explicable, però que per res condiciona la nostra acció política i nosaltres hem fet vaga generals contra governs d'esquerres, contra governs de dretes i continuarem fent. O sigui, no és que sigui govern del PSOE d'esquerres o de dretes, és que les polítiques que prenen són o van en la línia de la nostra proposta i d'allò que pensem que defensa els interessos de la classe treballadora i hi ha moltes coses que hem estat en desacord. [00:16:32] Speaker B: T'he fet dues preguntes en una, volia entremar això també. En quines són les divergències? [00:16:37] Speaker A: Per exemple, una de les coses que per nosaltres està pendent, bueno, unes quantes, però una és el tema del registre horari, que per nosaltres és absolutament fonamental. Perquè actualment un dels grans problemes que tenim la gent treballadora a casa nostra i a tot arreu és el tema del temps de treball. Més enllà del salari, hi ha el temps de treball. Tenim un temps de treball que és de fa 80 anys. I els nivells de productivitat, la intel·ligència artificial, la digitalització, ha canviat tant el món del treball que no pot ser que estiguem en els mateixos horaris i les mateixes jornades. No pot ser. Per tant, nosaltres el que estem situant és la necessitat, un, de reduir la jornada, però l'altre, que hi hagi un major control horari i un registre horari que es pugui controlar en directe des de la inspecció de treball i que sigui interoperable. Per tant, aquest és un dels compromisos que nosaltres estem també exigint amb aquesta vaga general. Altres compromisos, la reforma de la llei de prevenció de riscos laborals. Tenim una llei de prevenció de riscos laborals que és dels anys 90 i que no dona resposta a molts dels riscos laborals que tenim actualment, entre ells el canvi climàtic. Per exemple, volem que això també s'aprovi. Hi ha coses que evidentment no es poden aprovar perquè el Congrés, els diputats, com et deia, hi ha aquesta majoria inversa. Però hi ha d'altres que són reals decrets i que depenen de la voluntat del govern. Nosaltres volem que legisli. [00:17:50] Speaker B: En totes aquestes coses en què hi ha continuat havent divergències o hi ha una certa frustració perquè no s'han pogut aprovar en els últims vuit anys, hi ha efectivament el problema pràcticament aritmètic d'aquesta majoria inversa que estàs dient, però hi ha també un problema de manca de voluntat per part del PSOE i del govern de coalició en molts aspectes. És a dir, les mateixes servituds que es retreuen a la dreta i a l'extrema dreta de vegades davant la patronal immobiliària o davant la patrona en general, es poden retreure, per exemple, al Partit Socialista o al govern de coalició en conjunt? [00:18:27] Speaker A: A veure, jo crec que en el tema de la vivenda aquí també no ens hem de fer trampes al solitari. O sigui, primer, segurament hi ha hagut poca ambició. Jo en això estic d'acord. Però qui té les competències majoritàries en temes de vivenda, igual que en salut, igual que en educació, són les comunitats autònomes. I a Espanya, en aquests moments, les comunitats autònomes estan governades pel PP. Això també perquè cadascú tingui la part de responsabilitat que li toca. [00:18:49] Speaker B: Sí, però el govern espanyol té molta responsabilitat. Aquí Catalunya es va aprovar una regulació dels lloguers i després la va tombar el Constitucional perquè el Constitucional considerava que hi havia unes limitacions sobre, en termes d'intervenció del mercat, què podia fer el Parlament de Catalunya sobre aquest... És a dir, és veritat, és competència de les comunitats autònomes, però el govern espanyol té molt marge de maniobra. [00:19:09] Speaker A: A veure, és que jo crec que això tampoc no és una cosa que no allò, vull dir que al final d'aquí també s'han arrossegat els peus. Si estem en aquesta situació en la vivenda és perquè no és que no s'hagin fet coses, que s'han fet coses malament durant molts anys. S'han fet coses malament durant molts anys i molts governs d'esquerres i de dretes i els socialistes han estat al govern durant molt de temps. I jo sempre dic, nosaltres, l'estat espanyol Hi havia un 5% del nostre parc d'habitatge que era d'EUBPO, que era vivenda de protecció oficial. Si això no s'hagués liberalitzat, ara mateix no tindríem aquest problema. I això han sigut governs d'esquerres i governs de dretes, que han liberalitzat un parc de vivenda que s'ha construït amb els diners de tots i totes. O sigui, en quin cap, no? O sigui, ara mateix tindríem un 5% de la vivenda pública, de protecció oficial, i tindríem capacitat de controlar, de ser un agent que pogués condicionar el mercat de la vivenda. I això, aquestes polítiques nefastes, les han fet uns i altres, clar que sí, vull dir, escolta'm, i tant. I ara estem en aquesta situació i ara cal premre l'accelerador i ser absolutament ambiciós. I és el que demanem també. Demanem que s'aprovin aquests decrets. Aquests decrets són d'emergència. No solucionaran el problema de la vivenda. Posaran pedassos, que és imprescindible. Que cap persona perdi la vivenda. Topalls són imprescindibles. És l'urgent que cal fer. Però llavors calen fer apostes molt més decidides en temes de vivenda. [00:20:37] Speaker B: Durant molt de temps la vaga general va ser un instrument polític amb molta força, molta capacitat d'incidència, de paràlisi. En aquests moments, amb el grau de temporalitat, de precarietat, de dispersió que hi ha, com s'organitza una vaga general? Com es pot garantir que tingui èxit? [00:20:56] Speaker A: Com sempre. És molt important el pell a pell amb les persones, malgrat que ara estem en una època, que tens raó tu, que el mateix mercat de treball ha canviat molt, perquè s'han fragmentat molt les tasques, perquè hi ha molt de teletreball, la gent ja no està en grans centres, és molt més difícil arribar amb ells, però llavors el que canvia són les formes, però no el fons. Què vull dir amb això? Que abans potser feies una assemblea, jo que soc el menjador de l'empresa, que s'ha de continuar fent, i es continuaran fent, i ja s'estan fent, Però ara potser també cal fer una assemblea al núvol, i fer una assemblea online. I fer assemblees, nosaltres en farem, farem de fet assemblees obertes, online, a tota la ciutadania, a part de les assemblees a les empreses. Però en el fons és el mateix, és estar a prop de la gent, parlar amb la gent, explicar els motius, i la gent no és aliena això, tothom Tothom té aquesta situació, tothom té problemes d'arribar a final de mes, tothom té un fill que no es pot independitzar, tothom s'ha separat i no es pot fer un nou projecte de vida perquè no té accés a la vivenda. Jo soc profe i jo conec moltíssims profes que els ha tocat una destinació on no troben lloc per viure. M'entens? Avui hem fet una assemblea dels sectors públics, aquí hi havia la Ietana, i hi havia una companya que em deia que han quedat 300 places buides, que la gent es tregui una oposició perquè determinades destinacions la gent no hi pot anar perquè no troba vivenda, i el que troba no li surt a compte amb el salari que guanya. Per tant, són coses que al final no és que estiguem separats de la gent, és que estem interpel·lant i nosaltres al final vehiculem també les demandes de la gent. [00:22:33] Speaker B: Hi ha un escenari molt plausible, que és que després d'aquestes eleccions hi hagi aquesta mateixa majoria inversa que hi ha ara, però amb més força fins i tot, amb un govern del PP i Vox. Les demandes d'aquesta vaga general, com s'articulen i com s'aconsegueix posar-les al centre del debat públic i en una negociació seriosa amb un govern espanyol? que no només és hostil a la convocatòria de la vaga, sinó que és hostil a les demandes en si mateixes, com s'aconsegueix mantenir el conflicte de manera que això tingui centralitat en les negociacions amb el nou govern espanyol? [00:23:09] Speaker A: Bueno, doncs escolta, nosaltres tenim dos... Comissions Obreres sempre diem que nosaltres, el nostre ADN i la nostra forma de funcionar és un binomi de la mobilització i la negociació. I a partir d'aquí també dependrà de la voluntat d'aquest govern, de si aquest govern es vol sentar a negociar alguna cosa o no, o entra amb la destral i comença a retallar drets tort i a dret. Si es troben en això, nosaltres ens trobarem preparats per la mobilització i les vagues que calguin. M'entens? I si hem d'estar a vaga general per any, doncs haurem de fer vaga general per any. Però nosaltres el que no farem serà donar per perdut res. A nosaltres ens ha costat molt i ho sabem. I vam tenir una reforma laboral el 2012 que ens va trillar. I vam tenir tota una sèrie de mesures, de retallades, arrel de la crisi del 2008, que ens ha fet que estiguem durant no sé quants anys perdent poder adquisitiu. I ara portem uns anys guanyant poder adquisitius, que això també s'ha de dir a la gent. que la feina que fem des dels sindicats, la gent organitzada als seus llocs, ens porta a increments salarials. Però és que els increments salarials ara no tenen retorn per culpa de l'habitatge i la inflació. Per tant, hem d'atacar aquests dos fronts. Però nosaltres ens trobaran organitzats, organitzades i amb les dents a fora. Punto. Nosaltres intentarem que no hi hagi cap retallada en aquest, però ja sabem, és que ells ja estan dient el que faran. És que ja estan dient el que faran. Estan dient que retallaran les pensions, que el sistema de pensions és insostenible. Mentida. El sistema de pensions en aquest moment és sostenible i pot donar resposta a tot la incorporació de gent del baby boom. I és així perquè ho vam negociar. Ho vam negociar amb els sindicats de classe i vam negociar de quina manera s'havien de fer les contribucions a la Caixa de la Seguretat Social. És que recordem que la Caixa de la Seguretat Social la va buidar el PP. per subvencionar i per rescatar els bancs. És que tot això hem de tenir memòria la gent treballadora, que ja ho hem viscut. I a més ho estan dient el que faran, no se n'amaguen, que és que no és que ho diguem nosaltres, ho diuen ells. El senyor Figaredo l'altre dia dient el que faríem les pensions. Després surt el Feijó dient lo de l'absentisme. És que ni malalts ens podrem posar, és que ni malalts. [00:25:12] Speaker B: En un context de vaga general, evidentment, és important que hi hagi coordinació, un clima d'entesa entre sindicats, entre sindicats majoritaris, dels majoritaris amb els minoritaris, entre els minoritaris. Els últims mesos a Catalunya hi ha hagut moments de desevidença forta, significadament la controvèrsia en el camp de l'educació per l'acord que Comissions Obreres i UGT van signar aleshores amb el conseller Albert Dalmau. que els sindicats majoritaris del RAM van interpretar que era, deixem-ho dir així, una deslleialtat per part de comissions obreres i d'UGT, en la mesura que eren representants minoritaris en el camp de l'educació, i això va originar després la seqüència de manifestacions i de protestes que hem anat veient. M'agradaria donar-te l'oportunitat de respondre les crítiques que s'han adreçat tots aquests mesos a comissions obreras per al seu pacte amb el govern de Salvador Illa. [00:26:08] Speaker A: Sí, sí. Escolta'm, primera puntualització. Els sindicats majoritaris de l'educació són comissions UGT. Una altra cosa són els docents de pública. És que ja n'estic farta, de mentides. I també ho haig de dir així. Els sindicats majoritaris de la educació, l'educació entenem des del 0-3 fins a la universitat, tot és comissions obreres i UGT. Docents de pública és l'hostal. Ho dic perquè també situem les coses en el seu... [00:26:31] Speaker B: Sí, perquè hi havia un segment molt important de l'acord que afectava la pública... [00:26:35] Speaker A: Sí, sí, sí, però escolta'm, no falsegem la informació perquè, escolta'm, i no només és això, que es va signar aquell acord afectava tothom, els laborals, que és majoritari Comissions Obreres, els treballadors laborals i altres treballadors. Per tant, a veure, ho dic perquè qüestionar-te la legitimitat I després que hi havia sindicats que no estaven ni a la mesa perquè no tenen representació per sèrie. O sigui que, m'entens? [00:27:00] Speaker B: No, no, jo no qüestiono la legitimitat. Trasllado que els seus arguments són... [00:27:04] Speaker A: Sí, però els seus arguments estan molt bé. Jo els contra-argumento dient-te primer aquesta. [00:27:09] Speaker B: Però en el camp de l'educació pública, que hi havia la centralitat, que no hi havia la centralitat de l'acord, sí que és veritat que vostè, que en aquest cas era el sindicat majoritari, es va sentir... [00:27:18] Speaker A: De docents de la pública. Es va sentir traït. Jo, mira, els sentiments de cadascú els respecto, però són sentiments. És que jo no tinc cap lleialtat cap a ells. Jo tinc una lleialtat cap la gent treballadora del sector. Jo, lleialtat, la tinc cap als meus afiliats i afiliades i la gent treballadora del sector. Llavors, nosaltres, com et deia, som un sindicat on... per nosaltres és mobilització i negociació belligat. Una cosa sense l'altra no té sentit. Mobilitzar com una plataforma de malestars per reivindicar quelcom que no arriba enlloc és portar la gent a la frustració i, al final del camí, a la inacció. Nosaltres no serem mai així. Nosaltres volem mobilitzar per agafar correlació de forces, per negociar des del possibilisme als millors acords possibles per anar a poc a poc guanyant correlació de forces. I això es diu maduresa sindical. L'altre és, jo faig una plataforma de malestars on la gent amb tot el dret del món està molt enfadada perquè ningú qüestiona que hi ha un malestar educatiu molt important, que no només és dels docents, que és de la família i de les famílies i de tota la comunitat educativa, Perquè jo sempre dic que a l'escola en aquests moments s'hi aboquen tots els conflictes socials que hi ha i a l'escola reflexa tots els problemes socials que tenim des de la desigualtat, la pobresa infantil. A Catalunya és un 30%. Això té un efecte a les aules, clar. Això solucionarà negociant condicions laborals els docents? No. I això també se li ha de dir a la gent. Tenim problemes de desigualtat i d'inequitat molt importants. I tenim, òbviament, problemes de manca de recursos i tenim, òbiament, problemes laborals. [00:28:52] Speaker B: Creus que hi ha hagut un excés de corporativisme en la manera com USTEC i altres sindicats han gestionat la negociació posteriori? [00:28:58] Speaker A: Totalment. Totalment. A més, és la seva senya d'identitat. USTEC no ha signat mai un acord en 25 anys. Per mi això no és fer sindicalisme, és una altra cosa. Nosaltres vam fer un procés de mobilització durant un temps. Quan se'ns va posar damunt la taula, també tenint tota la informació en aquells moments que teníem, que era la possibilitat que no hi hagués pressupostos, que semblava que no n'hi havia, i valorant també el context polític i valorant que nosaltres som un sindicat de classe i que, per tant, els pressupostos han de servir per la sanitat, per l'educació, per tot, no només per docents de pública, sinó per tot, vam fer aquest acte de responsabilitat amb un acord històric on no hi ha hagut mai un increment tan important de recursos com en aquell moment, 2.500 milions d'euros. Això no havia passat mai a la història. I, a més, que totes les demandes que nosaltres situàvem estaven perquè l'USTEC més endavant va dir que estava d'acord amb aquell mateix acord, que després havia variat res, però que després, com ells mateixos havien portat la gent a un carreró sense sortida, la gent els va votar que no. O sigui, és el despropòsit portat als extrems. [00:30:08] Speaker B: Assumim aquesta tesi del corporativisme. En el cas de l'EUSTEC i d'altres sindicats hi va haver corporativisme. En el cas de comissions obreres i UGT hi va haver un mal diagnòstic o una mala detecció de fins a quin punt aquests malestars que ara mateix reconeixies podrien haver portat a un esclat de conflictivitat superior per obtenir millores més substancials que no s'havien obtingut en l'acord original. Ho dic perquè és una altra de les crítiques habituals a Comissions Obreres i UGT, no recollir prou els moments de conflictivitat i, així com ara digués vostè que no ha arribat mai a un pacte, arribar a pactes massa aviat sense alimentar prou la mobilització. [00:30:52] Speaker A: Clar, però és que el tema, o sigui, la mobilització per la mobilització no té sentit. Llavors tu, el problema és Tu quan vas a negociar una cosa és d'aportar una plataforma reivindicativa. L'AUSTEC no la té, perquè un dia deia que era el salari, l'endemà que era la inclusiva i l'altre que era no sé què. Nosaltres tenim una plataforma reivindicativa i saps d'aquella plataforma reivindica que és absolutament central línies vermelles. Quan tu allò ho aconsegueixes, i a partir d'aquí renuncies. Nosaltres no renunciem a moltes millores a l'educació, ni de broma. De fet, nosaltres tenim una ILP al Parlament, el 6%, que ara només la demana vostè, quan és una iniciativa legislativa popular, impulsada per comissions obreres i 40 entitats més socials, que està tramitant-se al Parlament de Catalunya per... tenir un finançament estructural que com a mínim pugui aportar el finançament necessari per solucionar els problemes a l'educació, que hem de decidir quins són, que encara tampoc els tenim decidits del tot, i també ens hem de veure si ens hi posem d'acord, perquè aquí hi ha sindicats que diuen que ells la inclusiva no la volen com a aspecte, que ells no eduquen, només ensenyen, que dius, home, xico, no ho sé, i dalt tenim altres espais que plantegen altres coses. Llavors, jo estic dient, escolta, nosaltres renunciem a tot, però tu has de ser possibilista a saber en cada moment què és el que tu pots aconseguir. Això o quedar-te sense res. Què li passa a l'USTEC? Digue-m'ho clar. Que sempre hem estat nosaltres que hem signat acords i després ells els han reivindicat. Com ara? Que ells estan reivindicant que es compleixi l'acord. Dic, però company, si tu no l'has signat! I ara està reivindicant que es compleix i està reivindicant públicament, han dit públicament, que és un bon acord. Llavors dic, home, el que no s'hi val és tot, no s'hi val tot. S'ha de ser coherent i se li ha de dir a la gent les coses amb una certa coherència, perquè la funció dels sindicats també és fer pedagogia a la gent de com funciona el món en què estem i de quin espai de responsabilitat té cadascú en aquest món. Per tant, nosaltres vam signar un acord que era molt bon acord, que està tenint un impacte en les aules i en els docents i a partir d'aquí el com, el quan, és molt difícil, també, en un moment de tanta inestabilitat política. No sabíem si hi haurien pressupostos en aquell moment. No sabíem si el govern, perquè si l'Illa convocava, no. Clar, nosaltres vam pactar tot això al marge que hi hagués o no pressupostos, preveient tot això. I també hem de ser clars, escolta'm, els diners són els que són, també. I a partir d'aquí, jo crec que un increment d'aquestes característiques s'endú, és que és el departament que té més increment. I a partir d'aquí tenim un camí per córrer encara amb reivindicar moltíssimes coses. Tenim el 6% al Parlament, nosaltres lidiem amb tots els grups parlamentaris. Escolta, teniu l'eina. El Comissió de Sobirania s'ha posat una eina per posar fil a l'agulla d'intentar solucionar els problemes que té l'educació a Catalunya que no se solucionen amb un acord. Que no se solucionen amb un acord. Se solucionen amb moltes altres coses. L'acord és una part. [00:33:37] Speaker B: No em voldria quedar encallat amb la qüestió de l'educació. Em sembla que ha quedat molt clar. Vostè, que ha estat convidat en aquest programa, per tant, sempre encantats de continuar el debat. Sobre la qüestión del redefons electoral, hi ha un aspecte que no hem abordat, que és que, des de fa molt de temps, les enquestes, de manera bastant recurrent, mostren com el creixement de l'extrema dreta, de manera molt significada, ve recolzat pel suport de bona part de la classe treballadora. Primera, quina interpretació fas d'aquest fenomen? I segona, quina responsabilitat poden haver tingut els sindicats en què es produeixi això, en què el desmantellament polític de la classe treballadora ara es repercuteixi en suport a l'extrema dreta? [00:34:27] Speaker A: Bé, jo crec que és una pregunta que no té una resposta única. Hi ha múltiples factors que segurament, i jo tampoc tinc una vareta màgica ni una bola màgica, ojalà la tingués, però sí que et puc fer alguna lectura. Jo crec que hi ha múltiples factors que ajuden aquest creixement de l'extrema dreta, no només entre la gent treballadora sinó la societat en general i també, evidentment, entre la gent treballadora. Un dels factors, clarament, és la pèrdua d'expectatives materials. Pèrdua de condicions materials i d'expectatives materials. Jo crec que és molt important, perquè a vegades hi ha gent que diu, home, jo no estic tan malament, però les seves expectatives de futur o les expectatives dels seus fills o les expectatives són com en negatiu. Llavors, la pèrdua d'expectatives materials és important. Clar, nosaltres venim d'una dècada i pico de retallades i de pèrdues de moltíssimes coses. Llavors, ara portem uns anys avançant, però és cert que, clar, la guerra d'Ucraïna, els pics d'inflació, etc., etc., el tema de la vivenda, tot això fa que molta gent tingui una pèrdua real d'expectatives materials de vida. I l'altre jo crec que ve molt lligat també amb els canvis socials que hi ha a la nostra societat. I és de pèrdua, d'espai en el món o de referencialitats. No sé com dir-t'ho. Perquè moltes de les coses que fa l'extrema dreta... [00:35:52] Speaker B: D'equació social o no és el mateix? [00:35:53] Speaker A: Moltes de les coses que fa l'extrema dreta són nostàlgies de velles jerarquies. Per exemple, el tema del feminisme. El tema de feminisme, l'auge del feminisme, L'increment d'aquestes demandes d'igualtat, de majors cotes d'igualtat per part de les dones, per molts homes és vist com una pèrdua de la seva centralitat i la seva referencialitat. I el feminisme és un dels cavalls de batalla de l'extrema dreta precisament per això. L'altre és el tema de la immigració. Tenim societats cada cop més diverses, més plurals, i la gent viu això com una pèrdua del món en què coneixia. En el fons és una pèrdua del món que coneixia. I arriba un altre món amb uns altres codis on aquí hi ha gent que no acaba de trobar el seu espai. M'entens? I l'altre gran problema per mi és l'individualisme de la societat. Cada cop estem en societats molt més individualistes, les xarxes socials han ajudat molt aquest individualisme, que a més a més és un individualisme que està combinat amb una espècie de gregarisme. És a dir, jo, els meus i el meu grupet. I cada cop aquests espais més amplis, que eren més transversals, com és el sindicalisme de classe, que no el corporatiu, que això és molt important, i això també ho hem de tenir en compte. Nosaltres fem una funció de cohesió social molt important. Jo, en pocs espais com el sindicat, he trobat gent tan diversa i tan plural compartint el mateix espai. Des d'un catedràtic d'universitat fins a una dona de fer feines, fins a un treballador de la construcció, una treballadora del metall, etcètera. i aquesta capacitat de crear vincles entre els que en teoria són diferents però no són tan diferents, és el que genera l'equació social. L'equació social no marxés d'això espontània, marxés per aquest vincle. [00:37:30] Speaker B: D'acord, però ara tenim en part un problema precisament de relleu i de revifalla del sindicalisme En certa manera no s'ha estat capaç d'atenuar tots aquests processos que descrivies. [00:37:42] Speaker A: Perquè això no ho podem fer tots nosaltres. [00:37:44] Speaker B: No, tot no es pot fer des del sindicalisme. Però què podria haver fet diferent el sindicalisme per atenuar aquest procés? [00:37:50] Speaker A: Bé, el que estem fent, el que estem fent, el que passa que, clar, posar la responsabilitat aquí, i a més a més també hi ha, és el que et dic, hi ha com una crisi de les estructures d'intermediació tradicionals, que són els mitjans de comunicació, els sindicats, els partits polítics, les associacions de veïns, de les institucions, hi ha una crisi de les estructures d'intermediació tradicionals precisament per aquesta idea que també ens venen a l'extrema dreta, que l'individu ho ha fet a si mateix, que tal, i jo dic, Nosaltres el que hem d'intentar fer, totes aquestes estructures d'intermediació, si no volem que la societat cada cop estigui més polaritzada i enfrontant-se els uns amb els altres, és ser capaços primer de donar resposta als problemes materials de la gent. Aquest número un. Un cop aquest, hem de ser capaços d'integrar tot allò que el capitalisme desintegra. Això ho hem de fer el sindicat. Què vol dir això? Nosaltres estem en un moment on el capitalisme el que fa és fraccionar tota l'activitat i la digitalització encara ho fa més. Perquè si ja nosaltres vam passar de tots a la fàbrica a ja externalitzem els de la seguretat, els de la neteja, els de no sé què, els de no sé quanto, ara ja amb la digitalització és l'hòstia. El fraccionament ja ve d'activitats directament i la gent treu el treballant a casa seva. Nosaltres hem de ser capaços d'integrar tot allò que el capitalisme desintegra i crear vincles i espais de socialització, que et dic, des d'aquesta diversitat i aquesta pluralitat. I això és el que nosaltres fem i continuem fent. Amb molts reptes, moltes dificultats, clar que sí. Tot és responsabilitat nostra? No. Tenim una part de responsabilitat? Sí. Ho fem tot bé? No, segurament no. Però encara el sindicat és dels pocs espais de vertebració d'una societat que cada cop està més polaritzada i que cada cop està més tancada en lo seu, els meus i els meus. [00:39:28] Speaker B: En un país com Catalunya, totes aquestes circumstàncies materials Es poden desvincular del factor nacional, quan parlem de la provisió de recursos de finançament pels serveis públics i per l'estat del benestar, quan parlem de les infraestructures i del problema de Rodalies, que evidentment és un dels grans maldecaps de la classe treballadora d'aquest país. problemes, jo crec, profundament vinculats a la qüestió nacional, al centralisme, a la manera com Madrid distribueix els recursos i moltes vegades fa la sensació que és un tema que queda en segon pla quan adrecem, des del punt de vista de classe, totes aquestes qüestions. Es pot desvincular el factor nacional d'aquest problema? [00:40:16] Speaker A: No, crec que no. I a més a més, quan hi ha hagut aquesta proposta de nou model de finançament, nosaltres hem sortit dient, és la nostra, és la que voldríem, però tot allò que siguin més recursos per Catalunya i que arribin més diners, cap a Catalunya i que tinguem la gestió més propera i la proximitat i uns majors cotes d'autogovern. Nosaltres estem en aquests moments en un estat que la seva composició està centralitzada en la gestió de moltes d'aquestes coses que dius tu. Per tant, nosaltres hem de garantir que el finançament d'aquests serveis que són els bàsics per a la ciutadania, que són els serveis públics, estiguin ben finançats. Per tant, aquí hi ha d'haver-hi i nosaltres estem dient que s'ha de canviar el sistema de finançament. Tenim una proposta des de Comissions Obreres És molt coincident amb moltes de les coses que se situen des de diferents espais perquè jo crec que a Catalunya hi ha unes grans línies que tothom més o menys coincidim en aquestes coses. Per tant, no és desvinculable per mi perquè és molt més, i a més està comprovat, molt més eficient la gestió des de la proximitat i perquè a més a més s'ha de donar la resposta en relació a això i perquè hi ha una sèrie de mancances en l'estructura política del nostre estat que, òbviament, s'han de reivindicar i una d'elles és el model de finançament, clarament. [00:41:33] Speaker B: Ho plantejava des del punt de vista del factor nacional perquè no sé si és només una qüestió de recursos, distribució dels diners, etcètera, sinó una qüestión de poder. Abans, quan parlàvem de l'habitatge, per exemple, també es veia que és una qüestió de sobirania i de poder. [00:41:48] Speaker A: Exacte. És una qüestió de ciutadania, de poder, inclús de voluntat política i cultural de Catalunya. I és legítim també. Les tres coses. És una qüestió que tu tens. On prens la decisió és molt més proper allà on has d'intervenir. Per tant, coneixes millor la realitat. Coneixes millor l'entorn, òbviament. És molt més eficient. Necessites els recursos. I és una voluntat del poble català. [00:42:14] Speaker B: I aquest eix ara mateix està prou damunt la taula segons comissions obreres? Regeix prou la política catalana i els ritmes de la política catalana? [00:42:22] Speaker A: Jo crec que el problema no és que hagi d'estar una cosa sobre de l'altra. Jo crec que al final tot ha d'anar compassat, saps? Si també només parles d'això com a cortina de fum dels problemes reals de la gent, també ho hem viscut a Catalunya durant molts anys, això. Vull dir, jo al final el que dic és que nosaltres hem de ser capaços de situar quins són els problemes de la gent i quina és la millor manera d'abordar la solució als problemes de la gent. Després hi ha opcions polítiques de cadascú, que cadascú se les gestioni com bonament pugui. Nosaltres som un sindicat de classe i nacional, ens definim així els nostres estatuts, Nosaltres situem la necessitat que hi hagi majors quotes d'autogovern de Catalunya i la proximitat als recursos i la necessitat de donar resposta als problemes de la gent des dels espais que tenen la responsabilitat política, que en aquest cas a Catalunya és el govern de Salvador Illa en relació als temes dels serveis públics. Per tant, això ha de tenir múscul, ha d'estar finançat i ha de poder-se situar. I jo no és que una cosa hagi de primar l'altra, és que jo crec que han d'anar en paral·lel. No són reivindicacions excloents per mi, com s'han volgut vendre. Et diuen que si parles d'això no pots parlar de l'altre, si parles de l'altre no, perdona. Tot hauria d'anar lligat per mi. De fet, per mi no té sentit una cosa sense l'altra. [00:43:30] Speaker B: I una última cosa. Quan vas ser elegida secretària general de Comissions Obreres, la primera dona a arribar al càrrec, recordo una entrevista que et va fer en aquesta casa a l'ODH Arten que explicaves les inèrcies que per raó de gènere s'havien de trencar en la gestió, en la governança del sindicat. Si no m'equivoco, un any i mig després d'arribar al càrrec, quin balanç en fas d'aquest aspecte? [00:43:54] Speaker A: Doncs un balanç bastant positiu, perquè jo crec que també... Jo he arribat al càrrec quan l'organització estava madura, també per dir-ho, i hi ha unes inèrcies que jo crec que són molt... que no són com visibles, llavors les has de visibilitzar, no? Com, per exemple, l'Agenda Disponible a les 24 hores. No, perdona, jo visc a Girona, tinc tres nens, no puc tenir l'Agenda Disponible a les 24 hores perquè jo no tinc el mateix perfil que els altres secretaris generals que hi ha hagut abans de mi. Per tant, és perquè és com que ho tens al subconscient, per dir-ho d'alguna manera, llavors ho has de visibilitzar. Llavors aquesta és una mica, però per lo altre la veritat que faig una valoració molt positiva, perquè a més també jo crec que que és una mica el que també crec que és important que hi hagi referents dones en determinats espais, és que anima les altres dones a fer el pas endavant i potser a dir coses que en altres moments no s'atreveixen a dir. Jo crec que això també és l'avantatge i l'obó que les dones arribem a espais on no se'ns espera I això fa que el missatge que tu enviïs a la resta de companyes és, escolta'm, aquest espai és per tu exactament igual de possible i de vàlid que per a un home i, per tant, tu aquí pots estar ocupant espai, ocupant veu i posant les teves propostes i la teva visió del món en igualtat de condicions que els homes. Jo crec que això també ho ha afavorit una mica i em sento bastant orgullosa d'això. [00:45:20] Speaker B: Belén López, un plaer la conversa. Moltes gràcies per venir. [00:45:22] Speaker A: Moltes gràcies.