Minihuracans, inundacions i destrosses: un punt d’inflexió meteorològic, amb Martí Oliveras

[00:00:02] Speaker A: Pataca d'oli. [00:00:03] Speaker B: Embot bou. Benvinguts a l'Atac d'Oli, aquesta setmana amb una data d'emissió excepcional. La setmana que ve tornarem al dimecres, com sempre. Aquesta setmana hem viscut un grapat de sorpreses meteorològiques de gran envergadura i que han tingut un impacte seriós sobre la vida de molta gent, amb restriccions i confinaments, amb destrosses i inundacions, amb afectacions greus en la mobilitat i el transport i, lamentablement, amb, com a mínim, tres víctimes mortals. En aquest episodi, amb el meteoròleg i geògraf Martí Oliveras, volem Aprendre, entendre la naturalesa d'aquestes sorpreses en la mesura que ja no semblen accidents puntuals, sinó l'inici d'una nova fase en el clima d'aquest país. Martí Oliveres, què tal? Benvingut a l'Atacadoli. [00:00:53] Speaker A: Gràcies. [00:00:53] Speaker B: Una il·lusió especial tenir-te aquí. [00:00:55] Speaker A: Un honor, un privilegi. [00:00:57] Speaker B: Escolta, mirem d'entendre aquesta setmana en conjunt. Què és el que t'ha sorprès més? Perquè aquests dies s'han dit molts meteoròlegs que expressaven una sorpresa genuïna, per exemple, pels incidents de dilluns, però també per altres coses de la setmana. Què és el que més t'ha sorpès de com ha anat tot? [00:01:14] Speaker A: Mira, el que més em va sorprendre va ser començar la setmana, això el dilluns, i despertar-me a veure allò, veure el que caia a granollers i que els mapes no ho havien previst. Va ser una mica la sorpresa perquè els meteoròlegs sempre intentem seguir els models, normalment l'encerten, quilòmetre amunt, quilòmetra avall, una mica més o menys d'intensitat, però tota la situació tan complexa que es va viure inesperadament per començar la setmana dilluns, realment això et diria que és el que més em va sorprendre. Que plogués fort, que tinguem aquest inici de tardor tan mogut, no em sorprèn. No em sorprèn perquè venim d'un estiu sense precedents i sabíem que en algun moment o altre això podria explotar en aquest sentit. Però sí que és veritat que la situació de dilluns, peculiarment després del cap de setmana que ja ho esperàvem, ostres, dilluns hi havia moltes condicions que ens feien pensar que tornés a ploure, però no en aquell moment i d'aquella manera. [00:02:07] Speaker B: Ara, jo et demanava per la sorpresa, però abans de començar a parlar en directe, feies servir el terme històric. Com d'històric ha estat el que ha passat aquesta setmana? És a dir, quina part hi ha de sorpresa per la imprevisió, diguem-ne, o que realment és una cosa forta, històrica? [00:02:25] Speaker A: Home, en alguns observatoris hem de pensar que en un dia no s'havia registrat mai tanta aigua, des que hi ha dades. Jo crec que només això ja és prou cridaner. Les intensitats de pluja torrencial, això que diem que superen els 40 litres en mitja hora. El llindar que fixava el Meteocat en molts casos, quan tu i jo érem petits, era de 20 litres en 30 minuts, que ja és allò un bon petac. Imaginem-nos 40 en mitja hora, però és que ja estem a una escala més amunt que és parlar de 50 i de 60 litres per metre quadrat en mitja hora. Són característiques de pluja tropical, o sigui que no s'havien vist en moltes estacions. Sí que és veritat que hi ha alguns precedents en alguns punts, per tant no és un episodi històric generalitzat, però sí que localment parlem de situacions inèdites. [00:03:08] Speaker B: Hi ha algun aspecte de la manera com hem parlat, no només als mitjans, sinó en converses privades de carrer que hagis sentit, que creguis que no s'acaba de finar el que està passant o que no s'ha sabut explicar bé o identificar bé? [00:03:24] Speaker A: A mi potser el que em preocupa una mica és que tendim com a societat, no al nostre sector, però sí que tendim a intentar trobar la normalitat, a no voler afrontar el problema que tenim, que és l'emergència climàtica, perquè de vegades es diu que ha plogut sempre a la tardor. És normal que a l'estiu faci calor, és normal que a la tardor plogui. No és normal que estiguem arribant a aquests nivells, però malauradament aquesta és la nova realitat que ens toca viure i per tant ens hem d'adaptar. Per tant, no hem d'intentar normalitzar una cosa que no és normal fins ara al nostre país. Sí que probablement i malauradament al llarg dels propers anys ho serà, però hem de ser molt curosos a l'hora de parlar i d'intentar normalitzar coses que s'estan veient ara per primer cop des de fa 5-6 anys o aquests dies, aquestes últimes setmanes que estem veient aquestes pluges impressionants. [00:04:16] Speaker B: Anem repassant algunes d'aquestes coses. Primera, es va parlar molt a principi de setmana d'aquest fenomen del mini huracà mediterrani. És un terme adequat des del punt de vista meteorològic o és un terme, és un ham periodístic per causa sensació, diguem-ne, però que no acaba d'estar precis? [00:04:34] Speaker A: Jo crec que anem més per aquí, per aquesta segona opció. En principi, això és molt nou per tots, s'està estudiant o s'estudiarà un cop hagi passat aquesta situació. Estem tenint imatges en el satèl·lit meteoritzat, en la formació d'aquestes grans tempestes, segurament tenen pocs precedents, caldrà veure fins a quin punt això ha estat inèdit. Hem encadenat tres sistemes convectius mesoscalars, seria el nom del concepte meteorològic del fenomen que ens ha afectat, sistema convectiu mesoscalar, que vol dir un sistema organitzat de tempestes que es van regenerant damunt del mar i que localment entren a terra, en un mar tan calent, al final és la benzina, és l'energia perfecta, perquè això es vagi reproduint en un mateix espai a escala, mesoscala, a una escala del Mediterrani Occidental, que pot ser la costa catalana, hem vist, des de l'Empordà fins a l'Ebre. A vegades toca València, a vegades toca les Illes Balears, però parlem d'aquestes situacions. El que no s'atribueix a Medicaid, aquest huracà mediterrani, és perquè no hem tingut una situació d'una borrasca profunda amb nivells de pressió molt baixos. Hem de pensar que ha estat plovent en una situació que la pressió atmosfèrica és alta, és a dir, que molts dies d'estiu tenim 1.020-1.025 hectopascals amb sol, amb tranquil·litat. Ara hem tingut aquesta situació més aviat per l'efecte del mar. Hem tingut una formació d'una baixa que va girant sobre si mateix, és un cicló, podríem dir, característiques potser sí una mica tropicalitzades, tot i que això ho posem entre parèntesi. Però [00:06:09] Speaker B: que no arriba a formar l'ull habitual que identificaríem amb un huracà. [00:06:14] Speaker A: Sembla que ho intenta, però no tenim les condicions de vent en el punt exacte en aquest ull i els vents ni tan forts ni aquesta pressió atmosfèrica tan baixa. Si tinguéssim la certesa que en aquest punt hi ha una estació meteorològica damunt del mar que ens indica aquesta pressió tan baixa i aquest nivell de vent tan intens per qualificar-ho d'huracà, després en parlem. però no ha estat així. Per tant, sembla que fa el vòrtex i intenta girar sobre si mateix, és el que impulsa de mar cap a terra amb una situació de vents molt humits, amb l'orografia que tenim a prop de la costa, muntanyes resseguint la costa, tant costa com prelitoral, i un mar calent. És a dir, en essència el mar calent, el mar més calent que mai que hem tingut aquest estiu i que tenim ara per començar la tardor, és el [00:06:59] Speaker B: detonant. Per tant, aquest nom, Sistema Convectiu Mesoescalar, és el nom tècnic d'allò que periodísticament hem designat Minioracar Mediterrani o és que són coses diferents? És el nom [00:07:12] Speaker A: tècnic. És el nom tècnic i s'ha de diferenciar d'això, d'Huracà Mediterrani, perquè en qualsevol cas no hi hem arribat a tenir un huracà. És un mar petit, és un mar tancat, és un mar que està molt més calent ja del que s'havia vist i observat fins ara, però hem de diferenciar-ho. Seria el sistema convectiu més soscalar, que no té res a veure amb l'huracà, per molt que ens porti aquestes conseqüències. I quina [00:07:36] Speaker B: diferència hi ha amb les tempestes mediterrànies amb què estàvem acostumats fins ara? Potser [00:07:42] Speaker A: aquesta regeneració, aquest tren organitzat, podríem dir, que no saps fins a quin punt aguantarà actiu. És el que fa ballar una mica els mapes. Els mapes, el que tenim fins ara, és una estadística, és una probabilitat d'un esdeveniment en un punt, amb un mar i amb una història diferent a la que se'ns està tirant al damunt. Per tant, les tempestes típiques amb les convergències de vent, això hi és, però potser la diferència és aquest sistema organitzat tan potent damunt del mar que a les zones de costa és on ha fet més mal. Parlaves de l'escalfament [00:08:19] Speaker B: del mar com un element central per entendre per què cada vegada tenim més fenòmens d'aquesta mena. Parla'ns més en profunditat, per què és tan important l'escalfament del mar mediterrani? [00:08:30] Speaker A: Clar, al final tenir un mar calent és benzina, és energia, perquè en el moment, sobretot a finals d'estiu, inicis de tardor, que comencem a tenir l'arribada del fred a latituds mitjanes, com és a casa nostra, això sigui un còctel, sigui una trobada, una combinació perillosa. Com més calent tinguem el mar, més energia, més potencial tindran aquestes tempestes. Per tant, que haguem tingut un estiu en què no ens hagi costat entrar a l'aigua del mar, no ens ha de fer riure, no ens ha de dir, ostres que bé si ha estat, quin estiu més agradable en aquest sentit per a les persones fredoliques, no. Jo tenia amics, tenies persones del teu voltant que t'ho comentaven i a mi se'm posaven les mans al cap de dir, això és perillós de cara al que ens pot venir en els propers mesos. S'ha arribat als 30 graus a les boies de Barcelona i Tarragona, s'ha superat. S'ha vist una temperatura mai vista al mar Balear, a Satragonera, de més de 32 graus. L'estartit, amb dades des del 1975, l'observació que fa setmanalment en Josep Pasqual, davant de les Illes Medes, no havia arribat mai a fregar els 28 graus. Són temperatures que fins i tot, ara a començaments mitjans d'octubre, estem parlant d'un grau i mig, dos, dos graus i mig per sobre del que tocaria. El context realment no té precedents, durant l'agor sobretot, però és que també ara, en molts casos, a la costa, a l'octubre, continuem al mar, com si fóssim a finals d'estiu. Per això, si fa bo, potser moltes persones continuen banyant-s'hi [00:10:07] Speaker B: sense problema. Abans també esmentaves això de la tropicalització, que també se n'ha parlat molt aquests dies, però no sé si realment és un terme adequat per referir-nos al [00:10:18] Speaker A: que està passant. S'ha de veure. S'ha de veure fins a quin punt. D'entrada, jo el que diria clarament és que parlar de tropicalització en un entorn que no és tropical per latitud, d'entrada no ens llancem a la piscina. S'hauria de veure si realment les característiques són [00:10:34] Speaker B: tropicals. Ho sembla. Quines serien les característiques de tropicalització? [00:10:39] Speaker A: Això m'agafes una mica amb els pixats al ventre, perquè s'està començant a estudiar, perquè és una situació de dades, de temperatures de fa dos mesos molt noves, però d'entrada seria una temperatura permanent molt més alta durant bona part de l'any, que aquí tenim aquesta variabilitat al llarg de l'any, que puja i baixa la temperatura perquè estem en un punt una mica com una molla entre el fred del nord d'Europa i la calor subtropical. Per tant, parlar d'un clima tropical s'ha d'atribuir a les zones tropicals, que és el nord d'Àfrica, però però de moment aquí sembla que això va pujant, però fins a quin punt encara és una mica imprudent. El que costa d'entendre [00:11:31] Speaker B: o el que costa de detectar del que ha passat aquests dies és que en la mesura que el protagonisme de l'escalfament del mar, em disculpo si no és una terminologia o una manera precisa d'explicar-ho des de la més profunda ignorància meteorològica, però el que passa aquests dies és que aquest tipus de tempestes que hem vist amb els sistemes convectius mesoscalars s'originen a damunt del mar, arran d'aquest augment de les temperatures del mar, però ens costa afinar encara quan arriben a damunt de la terra o no sabem quan arriben a terra ferma? És això més o menys el que [00:12:06] Speaker A: ha passat? És exactament això, que veiem, denotem inestabilitat, els mapes a petita escala ens indiquen això, tempestes fortes, però aquest sistema en el moment i en el punt en què s'organitza i es forma, Els models treballen amb un esdeveniment, amb valors, amb estadístiques de fa uns anys. A partir d'ara caldrà actualitzar aquests models perquè agafin la resolució de cada lloc amb les dades que tenim. És a dir, poso un exemple molt clar. L'atles climàtic de Catalunya ja no s'actualitza amb el trenteni 60-90, del 1960 al 1990. Ja treballem amb l'última actualització, que és del 1990 al 2020. A partir d'aquí és on agafem les mitjanes. Quan diem, ui, estem per sobre de la mitjana, fa més calor. O la línia que veiem als espais del temps, de televisió de Catalunya. Quan parlem, d'aquesta pujada de la temperatura per sobre del que tocaria, ens agafem ja en aquesta mitjana, perquè ja ho estem actualitzant. Doncs ara caldria veure i anar entrant aquestes noves efemèrides de temperatura, de precipitació, perquè els mapes tinguin més facilitat en veure aquests sistemes organitzats de tempestes en un mar que fins ara no havia estat mai tan calent. Seria això. [00:13:31] Speaker B: No sé si això és exactament allò que es coneix com a períodes de retorn. No sé si pots explicar què són els períodes de retorn. Recordo que en vam parlar molt en el cas de la gota freda, com tots els experts o tècnics deien. Els períodes de retorno que fèiem servir per calcular cada quant o amb quina freqüència es produirien incidents, accidents, catàstrofes d'aquesta mena, s'han escurçat i ara ens hem d'adaptar. És exactament això o és un altre tema, un altre sistema de càlcul? A veure si [00:14:00] Speaker A: ho sé explicar una mica més fàcilment. El període de retorn seria com de probable és que es produeixi una inundació en un punt. Tenim diferents escales de 10 anys, de 100 anys, de 500 anys i així es planifica el territori a nivell urbanístic per poder-hi viure, per poder-hi construir. Amb l'emergència climàtica aquests episodis extrems el que fan és ser més freqüents i per tant en una escala de 100 anys vol dir que probablement aquest esdeveniment pugui passar fins i tot més d'una vegada, que tinguem un període de retorn de 100 anys i és que és un 1% probable que en aquests 100 anys passi. No que passi un [00:14:39] Speaker B: cop cada 100 anys o que cada 100 anys només passi un cop. I, [00:14:43] Speaker A: per tant, si tenim un període de retorn de 10 anys, vol dir que és un 10% probable que en aquests 10 anys ja tinguem un esdeveniment històric amb aquestes pluges. Anys 62, anys 1994, tenim el precedent a València del 2024, ara aquí a Catalunya el 2026, veiem com en diferents punts, però en una mateixa regió, que és el Mediterrani, es van repetint. I, per tant jo crec que aquí Aquest inici de segle, aquests 25 anys, ens han de fer veure que alguna cosa està canviant, que es pot reduir aquest període de retorn i que hem de ser previsors i, sobretot, adaptar el territori. Ho fem a nivell de climatització, perquè ara ens protegim més del fred i ara ens haurem de protegir més de la calor, doncs, sobretot fer cas a això. Els nostres avis, per posar un exemple ràpid amb la terminologia popular, deien a prop del riu no t'hi facis el niu. Evidentment això ja ens denota alguna cosa quan no teníem el mecanisme per estudiar-ho com fins ara. Per tant, per [00:15:43] Speaker B: una banda tenim que les dades, les estadístiques que fan servir els models meteorològics per preveure què passarà també estan en estat d'efervescència, en reformulació, i que els períodes de retorn que serien més aviat el criteri que fem servir per per exemple, dissenyar el nostre territori o planificar el nostre territoris en funció de la probabilitat que hi hagi determinades catàstrofes meteorològiques, també estan canviant perquè evidentment el clima està canviant. Són aquestes dues coses per separat que serveixen per designar coses diferents. Després anirem amb els models meteorològics, però pel que fa als períodes de retorn, com de fàcil és reajustar un període de retorn? Com es reajusta un període de retorn? La veritat és que no ho sé. S'escapa de la branca de la meteorologia [00:16:31] Speaker A: això. Sí, una mica sí. Jo crec que aquí un expert, una persona en hidrologia que coneixés molt bé l'evolució d'aquestes efemèrides en un territori com Catalunya, però clar, el que és evident és que aquest període es pot anar reduint i el més preocupant de tot plegat és que a nivell de projeccions climàtiques, que potser és una mica el que tinc més controlat, és que el que es preveia pel 2050 ho estem patint i ho estem veient uns 25 anys abans. Les glaceres del Pirineu, aquests retrocés, s'està avançant molt, anem recordant i tenim rècords d'un dia per l'altre pràcticament cada estiu, o sigui que ens està superant una mica, tenim la sensació que l'onada ens està ja tocant el clatell i és una mica aquesta nova realitat que fa que constantment haguem d'actualitzar una nova pedregada de mida espectacular i al mateix temps tècnics del Meteocat i la gent del sector van estudiant aquests fenòmens que fins ara no tenien precedents o eren molt més esporàdics. [00:17:40] Speaker B: Professionalment ha de ser impressionant això com [00:17:43] Speaker A: a meteoròleg. És que no te'n pots desenganxar, evidentment. Et sents una mica més enllà del fet de tenir la colla amb el telèfon, el whats, que et truquen, que hem de fer això, que haig d'anar aquí, que el fill, que l'amiga, que no sé què. Més enllà d'això, del temps a la carta, que jo crec que també som això per molta gent, és el fet d'estar davant, de sentir la responsabilitat que això està canviant, que nosaltres Som part d'aquest canvi i que tenim el privilegi i al final la responsabilitat també i la pressió d'explicar-ho i d'anar-nos actualitzant i estudiant. Recordo que ara que deies [00:18:21] Speaker B: això ens ha de fer repensar com dissenyem el nostre territori, que durant el temps, els dies posteriors a la gota freda del País Valencià, molts geògrafs explicaven, per exemple, com el fet que l'horta sud del País Valencià s'hagués construït al damunt dels sistemes de drenatge o de canalitzacions de l'aigua, que feien una distribució d'aquesta aigua més sàvia, implicava ara també moltes de les conseqüències que estàvem veient, moltes dels termes en què es produïen les [00:18:54] Speaker A: inundacions, per exemple. És que el problema és aquest, bàsicament, que en els últims 50 anys nosaltres hem estat construint, hem estat ocupant una part que era seva, que era de l'aigua, que era del riu. hi ha zones on és més evident, hi ha zones on potser hi ha més dubtes, però el riu pel que he pogut anar estudiant i seguint de moltes persones enteses en aquest camp, és que ell al final, si tu li vas reduint l'espai, Agafa embranzida, aquesta aigua quan tu escurces un espai, què fa? Doncs per física, per caiguda, per embranzida, al final es canalitza i va agafant més força. En el moment que té l'espai per inundar, per fer la plana fluvial més com es diu exactament, la plana aluvial, em sembla que en parlaven, tot l'espai de disposició perquè aquesta aigua acabi aportant els seus sediments i s'obri com un delta, podríem dir, una plana més sense muntanyes, clar, és com treure el tap i al final poder sortir, poder escapar una mica, vull dir, al final hem de deixar que el riu tingui aquest espai, per això potser el Besòs, durant molts dies, potser és un cop l'any que el veiem com l'hem vist ara, és normal que hi fem activitats, però tinguem present que un dia et baixarà. Per tant, vivim d'aquest espai verd, no posem els edificis al costat, deixem aquest espai, ens n'aprofitem a nivell de salut, a nivell de patrimoni, de cuidar aquest espai, més de nivell natural, però tinguem en compte que això al final no és un lloc per estar-s'hi sempre. És una mica el que ha passat a València, potser, i la complexitat de la geografia valenciana, amb els vents de mar incidint més directament que aquí potser, amb un històric de més inundacions severes que no pas aquí, al final també està més al sud, la temperatura també és més alta. A mesura que vas pujant la situació disminueix, però estem veient aquests exemples de tempestes tan fortes fins i tot al centre i al nord d'Europa. [00:20:53] Speaker B: En el cas del Besòs, ja que l'esmentaves, aquesta... Històricament s'havien vist moltes inundacions, això que se'n diuen les besosades, que de vegades havien estat tràgiques. Aquesta vegada, després dels treballs de readequació del parc fluvial i de la llera que s'ha fet durant els últims anys, en què, com deies, hem vist aquestes imatges o aquests hàbits de gent passejant, fent-hi esport, anant a fer un pícnic, el que sigui, Seria un bon exemple en el sentit que vam veure també l'altre dia que s'estava a punt de desbordar però que no ho acabava de fer del tot i que després ràpidament es tornava al seu cabal habitual? Seria un bon exemple de tasca de manteniment d'això que estàs explicant? Jo crec [00:21:40] Speaker A: que sí. De fet, es va ampliar aquesta llera del tram final del Besòs, crec que és després dels aiguats dels anys 60. En aquell punt s'amplia la capacitat de reacció, el volum que hi pot circular. Tornant a aquest cas de l'última setmana, clar, hem viscut un episodi en què l'aigua que et baixa, el cavall de l'aigua que baixa pel Besòs, és superior al Glòria. En molts casos ha superat fins i tot el Glòria, no a tot arreu, no a tot Catalunya, en estadística, en números de pluja. allò que hi ha en quatre o cinc dies. En el cas de Granollers, que és el punt on s'ha recollit més aigua durant aquests primers dies d'octubre, ja passem dels 350 litres per metre quadrat, que és una quantitat superior a la que es va acumular durant el Gloria, fins i tot en alguns dies més. Per tant, és un episodi de primera divisió, però no a tot [00:22:41] Speaker B: Catalunya. Parlàvem dels períodes de retorn i de l'adaptació del territori. També deies que els models meteorològics d'aquests dies, i ho han dit molts altres meteoròlegs també, han fallat. Parlaves de l'aspecte evident de les estadístiques amb què treballen aquests models en la mesura que, si el canvi climàtic propicia que canviï la temperatura del mar i, per tant, la freqüència sigui molt més gran, per exemple, doncs això fa que aquests models quedin obsolets o que no ho abastin tot. Però podries explicar Com funciona per a vosaltres els meteoròlegs un d'aquests models? Què mireu i què vol dir per a vosaltres quan falla un d'aquests models en un episodi com el de [00:23:24] Speaker A: dilluns, per exemple? Nosaltres ens basem en dos grans models, l'americà i el centre europeu. Podríem dir que si fem un àrabe genealògic, a dalt de tot, els dos grans sistemes de predicció. A partir d'aquí anem baixant, ens anem acostant a una regió, centre Europa, Mediterrani, i finalment a escala més local intentem preveure per Catalunya. És molt important tenir en compte també el coneixement del territori, perquè Catalunya és un país molt petit però molt divers, amb molts microclimes degut a la presència de muntanyes, tenim aquesta orografia, tenim aquest relleu, i per tant, a un cantó o a un altre, l'exposició de les valls en funció de com t'arriba el vent humit de mar cap a terra, perquè Catalunya és en essència mediterrània però tenim zones de muntanya que no ho són tant, però la influència hi és tret de la vall d'Aran. A partir d'aquí tenim un model matemàtic, al final la previsió meteorològica parteix d'uns models que són probabilitats estadístiques de tenir un esdeveniment en un moment i en un punt donat. Per això se'n diu previsió i per això tenim tanta incertesa, perquè a nosaltres potser sí que se'ns exigeix que la clavem i nosaltres no la clavem, la claven els mapes que nosaltres interpretem. Per tant, això d'entrada deixa clar que és molt difícil que un mural enganxi l'hora i el moment en què es posa a ploure en aquest punt. És com màgia això. A partir d'aquí es pot reajustar càlculs matemàtics, que no sóc la persona indicada per explicar-vos-ho, perquè nosaltres el que fem és interpretar aquests mapes, interpretem vents, interpretem humitat, tot això és un còctel, és com si féssim una amanida i al final nosaltres ho posem damunt del plat i us ho expliquem. Llavors, ara s'ha d'introduir, ja en ordre històric, tornant a l'atlas climàtic aquests últims anys, i sobretot a partir d'ara, incloure aquestes probabilitats que de tant en tant tinguem aquests esdeveniments de tanta intensitat de pluja, de temperatures tan altes que fins fa 20-25 anys era extraordinari arribar als 40 graus a Lleida, i aquest estiu ha sigut l'estiu que s'hi ha arribat més vegades, fins a 17 vegades a la capital del Sagrià. Per tant, s'ha d'actualitzar en termes de pujar la temperatura i d'aquest comportament de la precipitació, perquè l'atmosfera està més escalfada, està més calenta que mai, l'aigua del mar també, i per tant entrem en una nova realitat. Per entendre [00:25:55] Speaker B: com això s'aplica, per exemple, en el cas de Granollers de l'altre dia en què hi va haver molta gent que es va queixar que no que el govern o l'administració o els serveis meteorològics no l'havien avisat. Pot ser que els models en aquests moments permetin saber que hi haurà una descarga molt gran en un moment determinat, però no faciliten saber que serà sobre granollers en concret. en la mesura que és difícil ajustar-ho a les característiques urogràfiques del punt concret, fa que hi hagi un ball de previsió de conseqüències [00:26:34] Speaker A: molt alt. Sí, i el problema és que aquí, al final, hi ha una població que pateix les conseqüències a partir de les decisions que es prenen com a govern, estar molt a l'ordre del dia, tot el debat al voltant de l'ESA Alert, aquestes emergències, jo no per entrar a parlar d'això ni molt menys perquè tampoc em pertoca, però sempre posaria l'exemple que més val prevenir que curar, ens posem molt la mà al cap que ens han avisat i al final no ha passat res, és el conte del llop. Però tenim l'exemple de Granollers, que no estava previst i ens agafa per sorpresa. Els mapes d'aquests dies, revisant-los, és que no donaven precipitació, ni tan sols precipitació a Granollers, ni molt menys aquest disbarat que cau en qüestió d'un parell d'hores. I el terra ja molt saturat. Per tant, és que estem una mica perduts fins i tot nosaltres. Pel que fa a la [00:27:25] Speaker B: capacitat, però, dels models meteorològics d'anticipar-se i de preveure, hi ha una dimensió local del problema. És a dir, entenc que hi ha un problema general, que és, com hem estat explicant tota l'estona, per què el clima canvia. Però hi ha alguna cosa en termes de recursos, en termes d'inversió, en termes de tecnologia, en termes del que sigui, que expliqui que aquí particularment tenim un problema a l'hora de l'anticipació d'aquesta mena de coses o no el tenim aquest problema aquí de manera particular. És una [00:28:00] Speaker A: molt bona pregunta. El problema, tornant a dades, també, és que s'està observant que el Mediterrani i Catalunya és una de les zones que s'escalfen més ràpidament, al voltant d'un 20% més que altres punts del planeta a nivell general. No som l'única regió, potser com a punt calent del canvi climàtic, però ho som, ho som una. Per tant, aquesta anticipació potser de vegades no hi serà. És a dir, jo crec que hem de ser conscients que ens pot enganxar. Això ha de fer canviar la percepció del risc, ha de fer canvia la manera d'entendre, de normalitzar les coses, de dir, no, ja ens en sortirem. No, quan sigui un moment realment complicat, És que continuen aventi les imatges de sempre. Falta potser sentit comú. Jo no entenc per què creuem els rius i intentem passar per zones inundables en el moment que baixa tanta aigua. És que no ho podré entendre. I per molt que s'avisi, per molt que es digui, sempre hi haurà algú que es creurà amb capacitat, o potser no s'ho pensarà, i des d'aquí les persones que han perdut la vida i s'hi han trobat, però, ostres, en la mesura del possible intentar ser conscients que això ha arribat, que de tant en tant ens pot enganxar i que, per tant, cal exigir a les administracions, al govern, que hi hagi una ràpida resposta, que en molts casos no la pots tenir perquè t'hi agafa per sorpresa, però que sí que durant l'any, durant la resta de mesos, anem preparant aquestes urbanitzacions, anem preparant tot el que s'ha de fer de gestió forestal pels incendis a l'estiu, de planificació urbanística per aquests canvis, per aquestes inundacions, per aquest risc, perquè si parlem que es pot anar reduint, doncs jo potser és el que veuria una mica més clar. Em [00:29:59] Speaker B: sembla interessant, de tota manera, això que dius de l'és alert en la mesura que aquests dies, per exemple, se sent força la reflexió de, ostres, potser tants avisos provoquen que la gent es desacostumi a la importància d'aquests avisos i que El que entenc que dius és que serà molt difícil d'afinar, per més que es facin avenços ideològics, perquè la imprevisibilitat veu d'unes altres bandes i, per tant, el que ens hem d'acostumar és que, quan hi hagi un mínim perill, ara serà perillós. potencialment molt més greu del que no ho era [00:30:36] Speaker A: abans. Jo el que veig és que segurament no serà sempre així. És a dir, l'és alert és un sistema tan nou i a la vegada tan eficient. Jo crec que si no l'arribem a tenir durant aquests episodis dels últims dies, malauradament haguéssim parlat de més persones afectades o directament que haurien perdut la vida. Per tant, jo celebro que tinguem aquest sistema, que evidentment s'ha de veure com acabarà funcionant, s'ha d'acabar d'ajustar. Fins i tot des d'emergències, des del govern s'està treballant per acabar d'ajustat, potser fer un missatge que no sigui tan estrident en el moment i després llançar. És que està molt a l'ordre del dia això, s'està estudiant, s'està parlant d'això, la gent ho rep al final, la població, et pots espantar, pot ser el conte del llop, però és que insisteixo a mi, si això ha de suposar evitar morts, que són i les vegades que faci falta. Cliques i ja està. No ho [00:31:36] Speaker B: sé. Saps què vull dir? Quins altres fenòmens meteorològics dels quals no estem acostumats començarem a veure en la línia que dèiem del, encara que no se n'hagi de dir així, del miniburacà mediterrani o dels sistemes convectius mesoscàlars? Quins altres fenòmens haurem de veure i ens haurem d'acostumar a veure en aquest país els pròxims anys arran del canvi climàtic? No n'hi haurà [00:32:01] Speaker A: de nous. Seran aquests, però potser de manera més freqüent, que anirem normalitzant aquest terme, que ara és nou, el sistema convectiu mesoescalar. Hem de pensar que els propers anys Catalunya continuarà escalfant-se, perquè el sistema climàtic té molta inèrcia, és com un transatlàntic a l'hora de canviar el rumb, la direcció. Al final, si veus aquest impacte és molt difícil que el Titanic fos a temps de no impactar amb l'iceberg. Això continuarà les properes dècades, de pujar de la temperatura de l'aigua del mar i de l'aire. Per tant, condicions perquè seguim tenint aquests aiguats a finals d'estiu, principis de tardor. No vol dir que durant l'any no, però amb més probabilitat en aquest moment. Això alternant-se en períodes de sequera. Es veu com el Pirineu, una de les zones vulnerables, augmenta la ratxa seca, a partir de diferents estudis que s'han fet recentment, augmenta la ratxa seca, és a dir, quants dies seguits no tenim precipitació, no plou, i es veu amb una coincidència de temperatures més altes. Per tant, calor, sequera, estrès hídric dels boscos, risc de tenir més incendis forestals. Aquesta seria la realitat dels estius. Encadenar sequeres, de cop una tempesta forta, però potser més o menys normal, però que sí que localment pugui fer mal, i després l'escenari de les inundacions que puguem tenir. Seria potser un clima més extrem en aquest moment tan proper a l'any, és a dir, mesos d'estiu i inicis de tardor, I després durant l'any, en principi tenim tendència a tenir un hivern una mica més càlid, fins i tot bastant més càlit, un augment de temperatura de 0,4 graus per deseny cada 10 anys d'escalfament, per tant per això es veu aquesta dinàmica ascendent, però això no treu que de tant en tant en un adent de serra hi hagin baixades i pujades. Màxims de temperatura, els 45 graus dels que no s'havia arribat mai a Catalunya, que són del 2023. Per tant, l'estiu més càlid ha estat aquest, el 2026, en termes generals, però aquesta punta, aquesta màxima es va viure el 2023, és un exemple. Hiverns molt nivosos i molt potents a nivell de pluja, com hem tingut el 2025-2026. i feia 25-30 anys que no plovia tant. No treu que tinguem onades de fred molt esporàdiques, però quan hi siguin, també l'emergència climàtica ens porta això, parlant amb els paleoclimatòlegs, escoltant-los, que són els que reconstrueixen el clima del passat, Evidentment amb una nova realitat ara, però és que en un clima cada cop més extrem en què van desapareixent la primavera i la tardor, passem d'un cantó a l'altre. La gent ho diu. És que passem de moltíssima calor, ara fred, ara ens plou, ara sequera. Doncs Catalunya és una mica aquesta tendència, un clima [00:34:53] Speaker B: més extrem. Tres coses abans d'acabar. Primera. Hem parlat una mica de la gota freda del País Valencià, que per molta gent és evidentment un moment traumàtic, però també un moment de punt d'inflexió pel que fa a les catàstrofes naturals en aquest país. Quina lliçó n'hauríem d'haver pres, ara que aviat en farà dos anys? Jo crec [00:35:18] Speaker A: que els cossos d'emergència, i sobretot a nivell de planificació, cal un replantejament, però sobretot posar el focus en la feina i en la tasca que es va fer dels meteoròlegs de la zona. I dos, com tenim aquests sistemes per veure el que val, per veure la resposta de la zona a nivell de rius quan cau aquesta aigua, tenim una alerta i s'ignora. És a dir, al final no deixa de ser un error abismal de no acceptar o de no voler veure el que et ve. En aquest cas, jo penso que hem d'aprendre aquesta lliçó, sobretot portant-ho a la política, perquè al final està tot connectat. Hem de ser molt conscients de qui tenim al capdavant. persones que realment es creguin aquesta emergència climàtica, que no siguin negacionistes de la realitat, que acceptin que tenim un sistema, un país, una zona perfectament capacitada per quan hi hagi aquesta reacció d'aquesta aigua tan abundant en poc temps, i no obliar aquests avisos i fer cas a les previsions que ens arriben dels serveis oficials de meteorologia. Segona, [00:36:37] Speaker B: quins deures donaries a l'administració? [00:36:44] Speaker A: Jo el deure potser seria una revisió dels plans urbanístics amb el risc d'inundació de cada zona, sobretot costa i prelitoral, fer com un exercici, segur que s'està fent, és que no sóc ningú per dir-ho, segur que sí, però potser ser més conscients dels llocs que estem ocupant, on vivim permanentment, revisar això, els períodes de retorn, encara que s'hagin d'actualitzar, però siguem conscients d'on anem a construir i si s'està fet bé, a l'hora de quan algú es compra una parcel·la per fer-hi un habitatge, a l'hora de parlar amb els arquitectes, amb l'Ajuntament... No ser frívols amb els avisos. No confiar directament, potser, evidentment confiar en les administracions, però exigir-los aquesta revisió, com a mínim exigir aquesta revisió i ser conscients del que estem fent a casa nostra. I després és que tornem a això. Venen eleccions i en vindran més aquests propers anys, i ho saps millor que ningú. Jo crec que estem en un moment molt important i preocupant a la vegada en l'augment de l'extrema dreta. Precisament és un partit que ha estat sempre vinculat al negacionisme climàtic, que busca mirar cap a un altre cantó. hem de ser conscients de quin és el paper, quin és el procés del partit, i llegir molt bé, ser molt conscients del nostre vot, perquè si no, evidentment seguiran fent cap a un altre cantó. I [00:38:14] Speaker B: una altra cosa, els meteoròlegs teniu aquesta funció no només descriptiva i explicativa, sinó que ara és, com deies abans, d'avisar i de conscienciar. Però, evidentment, pel paper de la projecció pública hi ha aquest factor pedagògic que segurament de vegades es prioritza. En les converses entre meteoròlegs aquests dies, per connectar-ho amb el fil inicial que dèiem de la sorpresa, en les converses entre col·legues meteoròlegs, Què es diu, què es comenta, què es respira que no acabi arribant a la ciutadania? No perquè sigui un secret, sinó perquè penseu que és massa difícil d'explicar o d'entendre o perquè és contraproduent o pel que sigui. Quin rumor hi ha que no arribi a l'esfera pública? El rumor potser [00:39:10] Speaker A: seria una mica que tenim ganes de trobar-nos, que tenim ganes de trobar-nos per posar en comú una mica les nostres inquietuds. És a dir, aquí a Catalunya som una colla i diferents mitjans anem fent, tots ens basem en els mateixos models, en els mateixos mapes, cadascú després farà la seva previsió, evidentment, tindrà el seu bagatge, tindrà més confiança en aquest mapa que en aquest altre, però sí que tots partim d'un mateix punt. Tenim les ganes i la necessitat després d'això, i ara més que mai, de trobar-nos, de poder fer trobades potser una mica més regularment al llarg de l'any per veure què està passant, per tenir més ímputs i al final tenir més coneixement i compartir. També trobades en protecció civil perquè ens expliquin com estan treballant amb els tècnics del Servei Meteorològic de Catalunya. És a dir, necessitem posar una mica en comú en una taula tot el que hi ha, tot el que ha passat, per saber una mica cap on hem d'anar. Perquè al final sí anem una mica més sols i també necessitem trobar respostes a moltes coses que ens pregunteu i que no les tenim. I si no les tenim no som menys. És a dir, jo crec que hem de fer un exercici d'humilitat i acceptar que estem vivint una cosa que en molts casos és inèdita, i que està per veure si acabarà sent o no d'aquesta manera i com se li dirà i si té les característiques. Jo crec que tendim molt, i els periodistes per criticar-vos en general, que també ens agrada posar-vos en qüestió, però ens feu les preguntes i espereu la resposta. Jo crec que hem d'estar tranquils també que no som superherois i que hi haurà coses que no les sabrem. I per què? Doncs perquè acaben de produir-se i perquè la ciència s'ha d'estudiar, s'ha d''investigar i per tant Necessitem una mica de [00:40:58] Speaker B: temps també. Ja per acabar, però deies que cadascú pugui posar en comú amb els altres les seves inquietuds. Les teves personalment quines [00:41:05] Speaker A: són? Ostres... Jo tinc la sensació que és una mica les meves a partir del que respira al meu voltant. De dir, això serà sempre així? Ens hem d'acostumar a això, ja no farà el temps que feia abans. Això d'entrada, transmetre-ho, intentar-ho explicar amb dades, posar-ho bé damunt de la taula. I un cop haguem explicat que sí, i que ho hem d'acceptar com a comunitat i com a societat, fer-hi front, adaptant-se. No es pot sortir al carrer perquè fa massa calor. No ens agrada, soc el primer que no m'agrada, però si durant aquestes hores estem posant en perill la població perquè fa massa calor, Adaptem el territori, adaptem els horaris, però és que és insostenible que la canalla comenci el curs amb aquestes temperatures, que l'acabi d'aquesta manera a Sant Joan amb onades de calor cada cop més prematures, que també poden caure a l'octubre. Com que tenim aquesta realitat i quan abans l'acceptem, ja fa molts anys que en parlem, s'ha de fer, s'ha de fer ja, és que tenim les eines per fer-hi front. Una altra cosa és que es vulgui treballar amb això, no? Ha estat molt [00:42:26] Speaker B: interessant, Marc i Oliveres, moltes gràcies per haver vingut a l'Ataca [00:42:28] Speaker A: d'Ori. Un plaer, gràcies a vosaltres per convidar-me.