Episode Transcript
[00:00:02] Speaker A: L'atac d'oli amb bot-bou.
[00:00:09] Speaker B: Benvinguts a l'Ataca d'Oli. Els pagesos fa molts anys que protesten. La majoria veuen amenaçada la capacitat de subsistència de les seves petites i mitjanes explotacions.
Veuen com els peixos grossos es van menjant a poc a poc els petits. Senten la pressió de la burocràcia i de les grans distribuïdores.
I en aquest episodi en parlarem amb la Laian Grill, pagesa de Cal Rosilla, a Paramola, a l'Alt Urgell i membre d'Unió de Pagesos, que després d'estudiar Global Estudies a Barcelona, amb 19 o 20 anys, va decidir tornar-se'n a Paramola a tenir cura de la granja familiar. Laia Angrill, benvinguda a l'Ataca d'Oli. Què tal, com estàs?
[00:00:42] Speaker A: Perfecte, molt contenta d'estar aquí.
[00:00:44] Speaker B: I nosaltres que hi siguis.
Vols començar-nos a explicar per què vas decidir dedicar la ramaderia després d'estudiar Global Studies a la Universitat Pompeu Fabra?
[00:00:55] Speaker A: Ho vaig decidir... Bé, primer no va ser una decisió molt activa. És a dir, els meus pares em van trucar i em van dir, tenim un problema durant el Covid, has de tornar a casa. Jo estava encara aquí a Barcelona fent pràctiques i no m'ho vaig pensar. Vull dir, a casa hi ha alguna cosa que és més sagrada que la família, que tot, que les vaques han de menjar i s'han de cuidar.
Per tant, encara que jo tenia vosaltres idees i altres coses, no m'ho vaig pensar, vaig tornar, i és allò que la vida et va empenyent. Un cop ja estava allà al 100%, vaig dir, hòstia, em quedo, ja feia temps que també... era jove, tenia 19 anys crec en aquell moment, però ja començava a desenvolupar la meva consciència política, pensar quina persona volia ser, què volia fer, i feia temps que em rondava molt pel cap el fet de... de que la muntanya s'estava buidant i que era molt necessari tenir el relleu, arrel de la carrera també, em parlaven molt del despoblament, de cap on va la societat, i pensava, hòstia, seria molt hipòcrita per la meva part abandonar el relleu abandonar la granja per anar a fer, què? Preparar polítiques públiques per afavorir el relleu?
És a dir, podria treballar...
[00:02:12] Speaker B: Estudis sobre allò que la teva família viu sobre el teu relleu.
[00:02:14] Speaker A: Exacte, és a dir, potser no fa falta tanta gent pensant què hem de fer, potser fa falta gent fent el que necessitem que es faci.
[00:02:21] Speaker B: Te n'has penedit mai? Hi ha hagut moments d'habilitat després de prendre una decisió tan forta?
[00:02:28] Speaker A: mil·lisegons algun dia, que tens un dia molt dur, o que veus algú que està fent una cosa molt xula, que et compares amb els companys de la carrera o el que sigui, però en general no. És una feina que t'ocupa molt la ment, amb la qual cosa tampoc et deixa gaire espai allò de dir... I és molt maca i m'agrada molt. En general no m'ho arrepenteixo.
[00:02:47] Speaker B: Tu havies vingut a estudiar a Barcelona, com deia la Universitat de Pompeu Fabra, però de petit t'havies criat a Paramola, que és on hi ha l'explotació familiar, i de petita havies tingut tracte, diguem-ne, amb les vaques, com deies, és a dir, havia format part de la teva
[00:03:03] Speaker A: educació de manera totalment integrada. Totalment activa, jo anava amb els meus avis a l'hort amb les gallines, matàvem el porc a casa, vull dir, els estius la meva mare treballava i quan acabàvem el casal me n'anava amb el meu pare a la granja, vull dir, Hi ha gent que a vegades m'ha pintat com aquest personatge que ha decidit tornar al món rural. No, jo no he decidit tornar, jo és que mai he marxat. Vaig marxar perquè al Pirineu ja... Bueno, en aquell moment hi havia zero universitats, o sigui, ara pots estudiar a INEF i alguna coseta em sembla, però vaig venir a estudiar i quan encara no havia decidit què faria amb la meva vida ja em vaig quedar a casa.
[00:03:43] Speaker B: Quan estaves a la universitat estudiant precisament aquests temes que dius que després, en el moment de fer la reflexió de si tornaves o no a casa, vas veure que el que passava a casa teva era l'aplicació exacta del que t'estaven explicant, Tenies una certa sensació d'estranyesa, que no ho acabàvem d'explicar del tot bé, o que la teoria, l'academicisme, estava desconnectat de la part més de vivència personal?
[00:04:08] Speaker A: Sí, i tant. Clar, a la nostra carrera estudiàvem temes internacionals, temes d'integració política, temes europeus, i el primer dia que vam parlar de política agrària comuna, jo era probablement l'única persona allà que la seva família era perceptora d'ajuts de la política agrària comuna.
I allà la gent només veia que el pressupost és molt gran i que la Unió Europea destina molts diners als pajasos que ens els fotem a la butxaca, semblava.
i clar, em va tocar aixecar la mà perquè el profe ho estava explicant bé però tampoc amb els detalls de qui ho viu en primera pell, i dir no, recordeu que l'origen és assegurar la producció alimentària a nivell europeu i competir en un mercat afectat per diferents mercats europeus i importacions de fora i que al pujar la renta de l'agricultor i ajudar-lo a la producció, el producte final surti més barat perquè vosaltres quan aneu al súper no estigui tot desorbitat amb megainflació, etcètera. És una política macroeconòmica, al final, i la gent sembla que no. És que van amb tractors caríssims, no? El típic que ens diuen en les últimes protestes, diu, sí, sí, però el tractor aquest no et dóna de menjar, eh? És una eina de treball, és a dir...
[00:05:25] Speaker B: La fredor de l'estadística contra l'experiència sobre el terreny. Després parlarem de les qüestions econòmiques que hi ha darrere de les últimes vagues, de les últimes protestes, però m'interessa un moment que incidim en això de la vivència personal, perquè no sé si, a banda d'aquesta fredor acadèmica que dèiem, hi havia també com una sensació de desconnexió generacional per ser l'única amb capacitat d'aixecar el dit al mig de la classe, per exemple.
[00:05:56] Speaker A: Jo el que notava era molta distància territorial. Venir del Pirineu era, de fet, l'única persona de tota la província de Lleida a la classe, amb una classe de 60 persones, i la desigualtat territorial es notava molt. En un sentit de les condicions materials, que baixar a estudiar a la meva família li ha costat molts més diners que a gent de l'àrea metropolitana, i en un sentit ja fins i tot de vivència personal, a la classe em van arribar a preguntar si teníem wifi a casa.
El 2018, m'entens? Que dius, bueno, m'ho prendria broma, però com que quan ens van tancar pel Covid em va costar Déu i ajuda poder seguir les classes online, perquè la connexió és molt dolenta al Pirineu, doncs no és broma, saps?
És a dir, tinc wifi però tinc tan mala qualitat que em fa ràbia que tu com a pixapí em preguntis que si tens wifi, com si visquéssim a les cavernes. No vivim a les cavernes i no vull que se'ns pinti així, però a la vegada tenim una sèrie de mancances que no s'estan adreçant i sembla que vivim a Barcelona, no?,
[00:07:00] Speaker B: que diuen.
Mencances que són fruit d'unes decisions polítiques, de
[00:07:07] Speaker A: planificacions territorials, històriques i que anem arrossegant.
[00:07:12] Speaker B: Et deia la qüestió generacional, a banda de la qüestió territorial, aquesta que és molt important, que és molt interessant, perquè també és una decisió generacionalment, independentment de si ets de muntanya o no, És una decisió generacionalment poc freqüent també entre els fills de ramaders i d'agricultors, no? Sí, sí, sí. I ja no és
[00:07:37] Speaker A: només realment desagricultor, sinó, és a dir, jo tinc la sensació que moltes de les empreses familiars, no?, la societat ha evolucionat cap a un camí que intentar que el teu fill faci el que tu has fet està mal vist. Com si estiguessis intentant viure a través d'ell, no?, o que... Limitar-lo. Limitar-lo, exacte. I dius... Jo no el limitaré, no el lligaré allà al rastell de les vaques, quan siguin tinc fills, però sí que intentaré que s'estimi l'ofici i explicar-li per què a mi m'agrada, per què és bo que al país hi hagi gent treballant a la terra i que algú ho ha de fer, i que d'alguna manera, sense potser dir-li directament, però que percebi que també hi ha una certa responsabilitat col·lectiva i política en no deixar morir tota aquesta infraestructura de país, gairebé podríem dir, perquè al final és el que ens garantirà la
[00:08:30] Speaker B: sobirania alimentària.
Quan dius que la societat ha canviat, a banda dels fets, a banda d'això que expliques ara, que cada vegada hi ha menys fills que es dediquen a l'ofici dels pares o que hi ha aquest canvi de visió, amb què més ho perceps?
[00:08:49] Speaker A: He de comparar a través del que m'expliquen els meus pares, els meus avis de generacions anteriors, però jo sí que percebo que, per exemple, quan compares el nostre ofici, sobretot amb el treball assalariat, i això aplica a tots els autònoms, però a la pecesia més, perquè hi ha uns animals vius que no els pots donar vacances, sí que noto molt aquesta diferència que la gent valori molt més el seu temps lliure, la possibilitat d'agafar una baixa maternal, de tenir el cap de setmana lliure, de tenir una sèrie fins i tot de preocupacions limitades, de dir tinc aquest marge de temps que puc desconnectar totalment i fins dilluns no hi torno, de tranquil·litat mental, no ser responsable del 100% d'una cosa, i això també aplica als altres autònoms, la diferència aquesta amb el treball assalariat, però és que amb la pagesia és encara més exagerat, per lo que et deia, tota la gent, sobretot la ramaderia, que tens uns animals vius allà, És igual que estiguis malalt, si no ho fas tu has de buscar algú que ho faci, no és fàcil tampoc trobar algú que ho faci, sobretot la gent, ara no recordo exactament el percentatge, però un percentatge molt elevat de pagesos catalans no tenen mà d'obra salariada.
Amb la qual cosa, la família, o fins i tot una sola persona, ets tu plenament responsable que allò surti bé, que tiri endavant, i depèn del sector, els herbacis o el que sigui, si un dia no hi vas segurament no es more res. depèn de l'acollit, depèn del sector, però la ramaderia sí que és una cosa sagrada, no hi ha res més sagrat que haver d'alimentar un animal cada dia i que les conseqüències de no fer-ho són les que són.
Crec que hi ha molta part de la societat i del jovent que això, el sol fet de pensar-ho, els genera un... potser és massa, Hi ha maneres d'organitzar-se bé, d'organitzar-se millor i de compartir amb la família, d'intentar trobar persones treballadores que t'acompanyin i que siguin responsables i puguis comptar, però és veritat que no és fàcil.
Entenc
[00:11:06] Speaker B: que hi ha una part d'aquesta mentalitat generacional que estàs descrivint que et disgusta o que l'identifiques com una part del problema social, per dir-ho així.
Algú, suposo que et podria dir, bé, però és que tot aquest canvi de mentalitat no és fruit d'un augment espontani de la vagància, per dir-ho així, sinó que és fruit d'haver aconseguit tots aquests drets.
[00:11:29] Speaker A: Els drets dels treballadors, clar. Quan tu ho dius sembla un discurs molt de dret, però al final... Les vaques han de menjar, això no és ni de dretes ni d'esquerres. Evidentment jo he de garantir que la persona que tinga salari a la granja tingui els seus drets com qualsevol altre sector, però sí que jo m'he de fer responsable de la manera que sigui que això surti bé i tiri endavant. Evidentment a vegades xoca i en l'àmbit personal se'n veu molt ressentit durant molts anys.
Això ha impactat sobretot a les vides de les famílies pageses, en què la dona s'havia de cuidar específicament de casa i l'home llargués jornades a la granja de sol a sol, i no posem ni una rentadora, i tampoc... Me'n conec alguns que ara em dedico a arreglar tractors antics i ara no sé què, és a dir, encara allargo la meva jornada fora de casa amb coses relacionades amb el sector perquè m'agrada, perquè és molt vocacional, però a la vegada hi ha tota una altra sèrie de coses de la criança, de l'oci, de l'accés a la cultura, és a dir, hi ha tota una sèrie de coses que jo crec que has de fer a la vida o són positives, són maques de fer, que quan ets pagès, hi ha molts pagès que no es tenen en compte i són difícils de conciliar. És a dir, no els assenyalo que m'hagin dit que no has anat a casa a posar la rentadora, Intenta-ho, busca la manera de trobar forats pels teus fills.
Hi ha molta gent que és molt reàcia, per exemple, a contractar una persona i és el que realment et pot acabar donant una mica de temps per la teva pròpia vida.
[00:13:07] Speaker B: Aquest viatge de gènere, diries que en la teva o la nostra generació encara es manté força o ha anat canviant?
[00:13:16] Speaker A: Jo crec que va canviant una mica i a mesura que les dones també han pres consciència, les que han sigut dones de pagesos, de dir, jo no em vull fer càrrec de tot això, i a més a més la gran majoria s'han incorporat al mercat laboral, amb el qual el seu temps de criança també s'ha reduït, han començat a forçar els pagesos una mica de dir, ara portes tu avui els nens al col·le i ara fas tu avui el dinar. En aquest sentit, Crec que anem per bon camí, que és positiu i que a la vegada les dones pageses que s'han incorporat a la pagesia També tenen molt clar que perquè el seu projecte agrícola o ramader tiri endavant, ha de ser conciliador amb la vida familiar, si no, no el pots tirar endavant. Llavors, jo crec que estratègicament és millor. Les dones, abans de muntar un projecte agrícola o ramader, sempre hi pensen, en com ho faré tot, saps? En canvi, els homes jo crec que a vegades...
per una construcció social i pel patriarcat que ens impregna a tots, però pensen que potser ja ho arreglarem. Primer tirem endavant i ja veurem com ho fem tot.
[00:14:23] Speaker B: No hi ha la mateixa càrrega mental de planificació. No, totalment. Quan abans parlaves d'ensenyar l'ofici als teus fills, és una cosa amb la qual comptis? És a dir, la sostenibilitat de la vostra granja et permet fer plans tant a llarg termini, tenir una certa certesa de vida, o hi ha moments de dubte fins i tot de quan podrà durar aquest projecte? Aquesta manera de viure, vaja. És
[00:14:51] Speaker A: a dir, jo tinc la sort que vinc d'un sector i d'un model molt concret que és el sector lleter dins d'una cooperativa, és a dir, nosaltres som socis i som un dels propietaris, que sí que em permet fer plans a llarg termini, que ens ha permès aguantar un cert preu en el mercat quan el sector de la llet ha patit i que, per tant, Vinc d'una explotació que, senzillament, ens va bé i hem pogut surfejar la crisi del preu de la llet amb el càrtel de la indústria, etc.
I, per tant, faig plans a llarg termini. I, a més a més, és una cosa que per la pagesia és que és gairebé innat, perquè quan tu plantes, La collita dura mesos. Quan tu estàs en el meu cas, una vaca abans no et començarà a produir, passaran dos anys. Vull dir, sempre estàs fent plans a futur. Les meves vaques són les netes de les que tenien els meus avis o les més netes. És a dir, hi ha una continuïtat, no?, que és com un riu que va fluint i tu estàs allà pensant, hòstia, ara què? Si jo plego, què? Fotrem una presa aquí d'embassament i aturarem l'aigua, no? Jo crec que... a defluir ho hem d'intentar, i per tant amb la convicció i amb la certesa no n'hi ha, però sí que intentar el relleu intrafamiliar, perquè és el més fàcil, senzillament, i si no, per què no, buscar el relleu extrafamiliar, però és a dir, tot aquest esforç, perquè no hi ha altra paraula, els meus avis li han donat tot i el meu pare més per construir aquest projecte, que a més a més en el nostre cas va costar molt d'aixecar perquè ens van expropiar amb el Pantaderri Alp, és a dir, el meu pare i el meu avi van haver de reconstruir tota una feina de generacions amb aquest dolor que la família ha carregat d'haver perdut la masia, el lloc al qual pertanyies i haver de recomençar, jo no em responsabilitzaré que això se'n vaigui riu avall. No seré jo la que enviarà a la família
[00:16:57] Speaker B: Ho dic perquè la sensació que transmeten les manifestacions, les vagues, els discursos que es fan després d'aquestes manifestacions i aquestes vagues, és que hi ha una sensació força estesa d'amenaça de la viabilitat del món agrícola i ramader entre la patiència catalana. Per això deia la qüestió. de la mirada cap a futur més enllà de la qüestió del compromís.
Una de les qüestions que sempre surt quan es parla d'això és la qüestió de la burocràcia, que m'agradaria començar per aquí perquè em sembla que és la més compartida entre tots els tipus d'explotacions. La pots explicar una mica per què
[00:17:34] Speaker A: és un maldecap tan gros?
Contextualitzant, el que nosaltres veiem amenaçat, sobretot, és el model que encara avui de moment està aconseguint sobreviure, però pels pèls, que és el model de petita i mitjana patologia arrelada al territori. Ha nascut allà, o ha vingut de fora però s'ha arrelat allà, fa vida al poble, fa una xarxa, fa més coses a part de només produir aliments. Això és el que està amenaçat, és a dir, l'alimentació no està molt amenaçada, el que està amenaçat és la pagesia, és la figura del pagès.
I llavors, una mica el que intentem reivindicar, i la burocràcia és un factor que és determinant, és que a aquesta figura del petit pagès se li ha de facilitar que es pugui quedar, perquè tot allò que l'amenacen, els preus, les distribuïdores que els escanyen, els acords comercials que et porten menjar de fora amb competència deslleial, tot això, La gran agroindústia se'n pot arribar a sortir i tenen els seus equips d'avogats i els seus equips d'economistes i tenen de tot.
Però el petit pagès, si no hi ha una política pública que el sostengui i solucioni els entrebancs estructurals, això sí que està realment amenaçat i ho veus molt. Quan tu surts al carrer a les manifestacions dels pagessos, hi ha molta gent que et diu, jo, és que estic per plegar. En el nostre cas, vivim una mica potser en un oasis, i per això també jo tinc la llibertat d'anar per aquests mons amb el micro a parlar i amb tranquil·litat i amb una mica d'optimisme. Però és veritat que hi ha molta gent, el sector de l'Avellaner a Tarragona està sentenciat per la salinitat del sol, altres sectors de la fruita seca, la fruita dolça també, els distribuïdors no es paren d'escanyar, és a dir, hi ha tota una sèrie de sectors que estan molt tocats i que és natural que estiguin a l'abisme, allò de dir, bueno, ja salto i prou, perquè Hem de defensar també que no ens hem de convertir en màrtirs, és a dir, la pagesia és un ofici molt vocacional, que la major part de nosaltres l'hem heredat i que per tant és identitari, va més enllà de no fas de pagès, ets pagès, és allò que et marque, però arriba un moment que has de dir prou i has de dir jo no m'estic guanyant la vida, no li puc assegurar el futur als meus fills, s'està deteriorant fins i tot potser la meva explotació, tanco.
Quan expliques que
[00:20:14] Speaker B: la burocràcia impacta de manera desigual a la gran agroindústria i a les petites i mitjanes explotacions, i veient el tipus de polítiques agrícoles i industrials que s'han fet en aquest sentit per afavorir les grans empreses les últimes dècades, no puc evitar preguntar-me si aquesta burocràcia és una cosa que s'ha anat generant i acumulant perquè sí, per descuit o per amor de la paperassa, de qui l'ha feta, o si forma part d'una operació, en certa manera, potser no expressa, però dirigida, Assumir que era una cosa que es podien permetre justament perquè els grans gegants que els convé de beneficiar, a Brussel·les, al govern espanyol, aquí sigui, ja els va bé que se'n surtin amb la paperassa perquè tenen, com deies, els seus equips d'advocats, i que s'ho feguin als altres, no és un problema.
Delir-ho?
[00:21:13] Speaker A: Jo prefereixo pensar que no és massa dirigida, sinó que és com aquell problema que tothom veu que la responsabilitat està tot diluïda, també amb la triple llei que ens aplica, catalana, espanyola i europea, i que per tant, fins i tot entre departaments de la Generalitat, entre conselleries, això és culpa d'aquell, això és culpa de l'altre, la culpa és negra, no la vol ningú, i que per tant, es va acumulant i ningú es veu amb cor d'agafar-ho al paquet sencer, és com un fil d'aquests elèctrics de les vaques que quan se t'enreda és un merder per desenredar-lo, em recorda una mica això.
Algú ha de començar a estirar dels fils i veure com callem aquest problema.
I després l'altre tema és que s'agreuge, i en aquest sentit jo no sóc contrària a tenir la triple, jo sóc europeista encara, tot i els problemes que això ens genere, però s'agreuge perquè ja no és només la normativa que cadascun d'aquests ens ha d'aplicar, sinó que entre ells S'han de justificar i ara, com que la Unió Europea ens volia posar una multa perquè ens hem passat amb els nitrats a Catalunya, ara fem que tots els pagesos presentin un altre paper que és pràcticament el mateix que un altre paper que ja fèiem. Però és igual, ja davant de la Unió Europea sembla que fem una cosa més i que ho fem millor.
Anem carregant sempre el pobret de la banda de sota, i que ha de competir amb les grans empreses que tenen una oficina com aquesta plena d'administratius, emplenant els papers, i que per ells un administratiu més és el que és, i que per nosaltres ja no és només un tema econòmic de pagar una gestoria, Carrega mental. Jo crec que hi ha gent que petarà fins i tot, de pagesia petita, que petarà per càrrega mental, perquè és insostenible, i són molts, i m'hi incloc, i no em fa vergonya dir-ho públicament, que dimiteixo. O sigui, hi ha papers que no els faig, i que vinguin i que em posin una multa, perquè és que no els puc fer.
I em sembla de justícia, no?, i de dret a la rebel·lió, de dir aquest paper, Si vols te l'emplanes tu, però a més a més la llei diu que no ens poden demanar documents o dades que ells ja tinguin i que els haguem donat per una altra via, perquè a vegades quan fas un tràmit, no?, havies fet un tràmit anterior i els havies proporcionat una informació, te la tornen a demanar. Dius, tio, arregla't tu entre departaments, perquè jo he de prendre temps de cuidar les meves vaques per estar-me en una oficina que, si hagués volgut fer això, doncs hagués sigut advocat, hagués sigut economista, hagués fet una altra cosa, no?, i jo vull estar amb el bestiar.
L'altra cosa que
[00:23:53] Speaker B: m'has fet pensar quan explicaves les raons econòmiques, l'asfíxia de les distribuïdores, el poder de les grans empreses, tot això, és que la burocràcia no sé si es fa servir com a boca expiatoria o gairebé com a cortina de fum per, encara que sigui un problema real, com que estaves descrivint ara mateix, aquesta part no la nego en absolut, però que de vegades es fa servir com un instrument per amagar els problemes de fons. És a dir, si ens centrem a dir des dels grans mitjans que hi ha molta paperassa i que el problema és la burocràcia, és la burocràcia, és la burocràcia, creem una il·lusió que el problema es pot resoldre, el problema de la pagesia i de la viabilitat de la pagesia es pot resoldre si simplement anul·lem quatre tràmits, quan en realitat hi ha tots aquests problemes de model econòmic de fons que estàveu explicant.
És una mica això, hi
[00:24:45] Speaker A: estàs d'acord? i jo crec que sí, potser fins i tot no tant als mitjans sinó que al propi Departament d'Agricultura moltes vegades les queixes es dilueixen i la burocràcia el que provoca també, a més a més, és que complica tant la normativa És a dir, la burocràcia és fruit de la normativa. Generem més normativa amb coses que s'han de complir, per justificar-les hem de fer papers per complir la normativa en general.
Llavors, hi ha una normativa tan complexa, tan extensa, tan complementària a altres normatives, i a la pagesia ens atreveixen normativa mediambiental, normativa legal, normativa econòmica del comerç, la pròpia normativa de producció veterinària, sanitat vegetal, etc. urbanística, és a dir, ens atreveixen, no tots, però sanitàries, és a dir, és brutal la quantitat de normativa que hem de surfejar, que el propi pagès arriba un moment que és impossible estar al dia de la normativa.
Amb la qual cosa, hi ha moltes vegades que jo tinc la sensació de que els poders juguen amb això.
Em vas a protestar i a vegades és difícil saber ben bé què és el que vas a protestar perquè sobre aquell mateix tema t'apliques 50 normatives diferents i pots tenir un assessor, com a organització agrària o el que sigui, però tu com a pagès individual acabes sent molt difícil identificar exactament on està el problema, qui és el culpable, llavors jo crec que sí que la burocràcia com a símptoma de l'excés de normativa sí que provoca una dissolució de l'assenyalament i de les propostes de
[00:26:36] Speaker B: solució.
Entrem en aquesta cosa, o intentem escatir responsables.
Parlaves de la desaparició o dels problemes per mantenir-se de les petites i mitjanes explotacions. En els últims 40 anys a Catalunya s'han perdut pràcticament la meitat de les petites i mitjanes explotacions, i en canvi les grans empreses no han parat de créixer, de vegades integrant els pagesos d'aquestes petites i mitjanes explotacions.
Què ha passat
[00:27:08] Speaker A: aquí?
Aquí hi ha, bàsicament, jo crec, components econòmics i socials.
Els components econòmics són, bàsicament, les economies d'escala, la no-limitació del creixement de segons quines empreses que han impossibilitat a les més petites senzillament competir en el mercat per l'arrendament de la terra, Avui el 70% de la terra que és conrreria a Catalunya no és propietat del pagès, és a dir, tenim una crisi molt similar a la de l'habitatge, s'està utilitzant la terra com a especulació, les granges més grans o amb més poder econòmic paguen més per lloguer els petits o segons quin sector econòmic el producte no és tan valorat al mercat. no poden competir, és a dir, hi ha tota una sèrie d'interferències, ara comença a competir per l'accés a la terra amb plaques solars, polígons logístics, és a dir, hi ha un problema d'accés als mitjans de producció, sobretot a la terra, però també a l'aigua, amb el canvi climàtic, és a dir, hi ha empreses que ja no és només que el gran distribuïdor m'ofegui, és que l'arbre no en produeix.
és que tinc plagues noves degut al canvi climàtic i la variació de temperatures i no hi ha hagut suficient recerca, amb la qual cosa no tinc solucions.
Hi ha diversos factors i després hi ha el factor que per mi és, se'n parla poc però és molt important, que és el que parlàvem al principi de factors socials, és a dir, d'aquest canvi de mentalitat de la gent, de l'urbanocentrisme, que sembla que ara l'oci sigui sagrat i si no tens temps per tenir molt oci per fer la teva vida ja... és un pringat o el que sigui.
També afavoreix que no hi hagi relleu i la gent hi hagi fuga de talent agrari cap a altres
[00:29:02] Speaker B: sectors. M'interessen aquests dos primers aspectes que has posat sobre la taula, que he entès que eren que les administracions han decidit no limitar la capacitat de les grans indústries ramaderes i agrícoles per créixer, i per tant han pogut créixer i anar absorbint els petits, i la segona entenc que és això que deies de l'acaparament de terres, és a dir, que cada vegada hi ha més part del camp en mans d'aquestes grans empreses. Hi ha una coincidència? Sí,
[00:29:32] Speaker A: grans empreses o fins i tot petits tenidors, com passem els pisos, el típic que diem de gent que té cinc pisos, persones que els seus avis eren pagesos i que ja no ho són i simplement viuen de renta i esperen que al final dels anys els hi paguis tant i si el veí pot
[00:29:47] Speaker B: pagar més...
Això no passa perquè sí, això és fruit d'una política...
[00:29:51] Speaker A: No, clar, s'ha permès que molts propietaris accedissin als ajuts de la PAC sense ser directament aquí a Conré a la terra, no s'ha fiscalitzat prou des de l'administració, i no s'ha fet, portem molts anys de retras, amb el Pla Territorial Sectorial Agrari de Catalunya, que ha de catalogar les terres amb el seu valor geològic i productiu agrari per poder limitar una mica els lloguers i que hi hagi unes mitges i que no es pugui especular d'aquesta manera i a més a més es reservi els espais agraris per al que han de ser, la producció d'aliments. Ho pots explicar una mica
[00:30:28] Speaker B: més això? És a dir, què ha
[00:30:29] Speaker A: passat?
És a dir, hi ha el mandat de fer el que se'n diu Pla Territorial Sectorial Agrari de Catalunya.
És una tasca titànica, totes les terres de Catalunya de Conreu, però ens hi hem de ficar en algun moment. Hi ha hagut alguns plans pilot en algunes zones de Catalunya, s'està mirant i començant a fer, però anem molt de retràs i això és probablement de les úniques eines que tindrem per frenar l'especulació amb la terra. Per què està aturat? Què ho frena?
Voluntat política i falta de finançament, el que frena Rodalies, el que frena tots els projectes de països catalans.
En aquest
[00:31:20] Speaker B: sentit, la qüestió... Realment la comparació amb Rodalies és així? És a dir, la Generalitat es troba atrapada en què té titularitats, té capacitat, però realment no té el poder real o no té la capacitat sobirana real
[00:31:33] Speaker A: d'intercedir? No, jo crec que menor. A Rodalies sí que hi ha un problema amb l'estat espanyol molt clar.
En aquest sentit, jo crec que per redactar el plaquet i aplicar-lo la Generalitat té la competència per fer-ho, però... Suposo que també és una cosa que segurament traspassarà una legislatura, amb la qual cosa el rèdit polític de fer això serà petit, és com una cosa que s'ha de fer a mitjà termini, però que algú ha de començar, i encara que ho comencis i no obtinguis el rèdit polític, algú ho ha de fer. És a dir, potser necessitem un pacte de país per fer això i que els diferents grups polítics diguin, va bé, aquest ho va engegar i jo ho acabo i és una cosa positiva que hem fet per a l'agricultura catalana. Què més s'hauria
[00:32:20] Speaker B: de fer?
Si ho haguessis de resumir en tres mesures, per exemple, o dues o quatre o les que siguin, què creus que hauria d'aturar aquesta sacnia de petites i mitjanes explotacions per fer-les sostenibles, per evitar que s'haguessin d'integrar en tots els processos i l'estructura de les grans empreses i fer-les viables?
[00:32:40] Speaker A: Primer aquest, el pla territorial, després la reforma de la llei de la cadena alimentària, fins que no tinguem això és bàsic perquè no està acotat ben bé la quota de domini del mercat, t'ha d'aplicar una normativa diferent si tu tens una quota molt gran i per tant estàs funcionant. pràcticament com un oligopoli, diguéssim, t'ha d'aplicar una normativa diferent, les sancions que hi ha per males praxis són molt petites, és a dir, aquesta llei, si no augmentem les sancions i no posem funcionaris públics a supervisar els contractes que els pagesos, sobretot els petits i mitjans, signen amb les grans indústries per comparar-los amb estudis estadístics una mica ben fets que estiguin al dia, és a dir, que no m'arribi l'estudi de costos de producció, perquè no ens paguin sota cost, bàsicament.
És a dir, necessitem gent a controlar a la gran indústria el preu que paga el pagès, perquè el pagès no té capacitat de negociació, encara que s'ajunti amb una OPL, amb una organització de productors, que els grans titans de la indústria sempre t'acaben pagant el que ells consideren
[00:34:00] Speaker B: que has de cobrar. Això que estàs dient és molt greu, és a dir, la gran indústria paga el petit pagès per sota del cost de producció? No sempre, eh? No sempre, però de vegades, és el que ha passat amb la llet, per exemple, que li paga per sota del que al pagès li costa la producció, i no hi ha ningú de l'administració, no hi ha inspectors, no hi ha un sistema de vigilància que asseguri Ja no que hi hagi clàusules perquè els grans empresaris no abusin dels petits, sinó que aquestes clàusules es compleixin. Exacte. És a dir,
[00:34:36] Speaker A: encara que tinguéssim una llei de puta mare, si no hi ha ningú vigilant-la, seria paper mullat. És a dir, hi ha d'haver algú supervisant i multant, o amb les conseqüències legals que hagi de tenir, passar-se'ls des de la ratlla i ofegar la paciència.
Sí, això és així. Fa
[00:34:53] Speaker B: la sensació, perdó perquè potser és molt ingenu el comentari, però fa la sensació que si això passés d'una manera tan explícita i tan pornogràfica amb qualsevol altre àmbit del treball, aniria molt diferent la cosa, i que les protestes encara serien més violentes i tot, segurament.
Sí, segurament.
[00:35:15] Speaker A: Jo crec que també ens ha enganxat en un moment en què el sector està una mica envellit per la falta de relleu, per tant, encendre aquest foc a vegades tampoc és del tot fàcil. I, a més a més, ens ha enganxat en un moment en què la llei Mordassa està molt present a Catalunya. És a dir, els que ens precedeixen a la meva organització, la Unió de Pagesos, recorden sempre el que s'anomena la Guerra de l'Avellana, que hi va haver unes batalles molt bèsties.
Fa, hòstia, no sé quants anys fa, però pre llei Mordassa, en la qual l'enfrontament obert amb la policia, amb el departament, amb la indústria, era molt real, molt tangible al carrer, gent a la presó... Clar, això ara és un altre tema, tu notifica on t'aniràs a manifestar, no et passis de la ratlla, multa al canto, Vull dir, no és fàcil, i això no vol dir que no hàgim de protestar.
Hem de ser molt conscients de les conseqüències que pot tenir.
[00:36:22] Speaker B: Llavors deies, primera, el pla, segona, fer complir... Reformar la llei de la cadena
[00:36:29] Speaker A: alimentària i fer-la complir.
I jo quasi que et diria sensibilització sèria.
i multicanal i a tota la societat, és a dir, no només anem allà als fills dels pagès a dir-los, nen has de ser pagès, carrega amb el pes del futur de l'alimentació catalana, però sí que acostem el camp i la ciutat més enllà de qui ha de fer això, que senti també que aquest és un ofici valorat Tinc la imatge d'haver anat a França a una fira agrícola i era un festival, gent que no eren pagesos anaven allà de festa com si t'anessis a la telecogresca, m'entens? Estan a prop i són sensibles al tema, els productes francesos porten l'etiquetatge orgullosament produït a França, no produït a França, orgullosament produït a França, una mica perillós també, però no hi entrarem amb això, però és a dir, aquí estem tan lluny d'això que, per posar un exemple, quan TV3 fa un programa intentant acostar-se una mica al camp, fa el tros, mofa literalment del que és ser pagès, que dius, bueno, plantegem-nos-ho. La qüestió
[00:37:55] Speaker B: de la llei de la cadena alimentària és competència espanyola?
La qüestió del pla és competència catalana? M'ho explico bé?
Entenc que és això que deies de l'equilibri competencial que sempre serveix perquè uns i altres expulsin la responsabilitat, però m'havies dit alguna vegada en una anterior entrevista que et van fer que que hi ha un problema amb la Generalitat, que és que fins i tot amb normes espanyoles o europees, en què ella ha de ser la gran que s'apliquin, la Generalitat decideix sempre, o té una mena de tendència a ser la més restrictiva i la
[00:38:34] Speaker A: més... Sí, aquí és com... Catalunya més i millor, sempre per davant amb normativa o la més restrictiva, jo crec que...
Hi ha un cert incertit a dir que quan hi ha abusos s'ha de controlar que la gent no faci bestieses, sanitàriament, mediambientalment, és a dir, jo no estic en contra que ens vigilin i que ens fiscalitzin, crec que és necessari, però jo noto una pèrdua de confiança total, i ho noto no només amb la pagesia, amb la societat en general, sobre el ciutadà, amb el que té de fer, és a dir, no hi ha marge La teva vida està totalment reglada i acotada per la llei, pel que pots fer, pel que no pots fer, des de la Guàrdia Urbana fins a la normativa agrària. És a dir, un control exhaustiu sobre la població que a mi em sembla excessivament paternalista, i en el cas de l'agricultura es nota molt. Per exemple, a les explotacions ramaderes ens aplica una cosa que es diu SIGE, que de tantes sigles ja no recordo ni lo que son, Sistema Integrat de Gestió de las Explotaciones, algo así, que tu has de notificar-li a la Generalitat Quin és el teu programa de desratització? Quin és el teu programa de desinfecció de la granja? Quina és la teva rutina de munyida?
Què vols que et digui? Si començo per la vaca número 1 i acabo per la 25 o al revés? Si netejo amb aquest producte o netejo amb aquell altre?
Les coses greus s'han de controlar, però deixa'ns viure també, perquè és que no ens deixen viure, no ens deixen respirar. Llavors aquí és on jo crec que hi ha aquest paternalisme de voler-ho controlar tot perquè com si nosaltres no sabéssim, hòstia que som professionals de l'agricultura, que jo m'he criat en una granja, jo no tinc ni formació agrària. i no dic que no la necessiti, potser m'aniria bé, però he après tant del meu pare i del meu avi que no ho he necessitat, estem gestionant una granja, el meu pare sí que té formació agrària, però que hi ha aquesta desconfiança total en el saber fer de la gent, en si ho faràs bé o no, és a dir, per què hem de controlar al mil·límetre la feina d'un pagès o la
[00:40:56] Speaker B: vida de les persones?
Parlaves d'això de França i de la manera, en l'apartat de la sensibilització i d'una connexió diferent amb la gent i amb el client, parlaves d'això d'orgullosament produït a França.
En els altres àmbits que deies, en frenar la liberalització del creixement de les granges, en limitar l'acaparament de terres, això és un problema català, és un problema europeu en general? Hi ha altres països que en serveixin d'exemple en mesures que han pres que aquí ens deixarien amb un pam de nas o més o menys el problema és igual a tot arreu?
[00:41:36] Speaker A: Aquí estem bastant a la cua d'Europa en política agrària, és a dir, tot i haver-hi una certa harmonització en política agrària comuna, hi ha moltes mesures que els governs estatals poden passar per sobre l'europea o ser a la banya en buscar solucions autonòmiques o estatals, que durant molts anys a França ens ha passat la mà per la cara, amb el banc de Terres, amb la promoció dels productes locals, amb protegir els mercats de pagès dels municipis, amb aplicar-los una normativa diferenciada molt més laxa, els obradors casolans, el produit ferm, en diuen ells, el que produït a la granja, que a nosaltres no és exactament la mateixa normativa, depèn del tamany de l'empresa, però relativament similar, és a dir, Fer un obrador per fer qualsevol cosa, per fer una senzilla mermelada aquí a Catalunya és un malson. I després
[00:42:31] Speaker B: hem parlat de tots els problemes i hem entrat una mica a fons, excepte amb la qüestió de les distribuïdores, que l'has esmentat de passada. Què passa amb les distribuïdores? Quin poder tenen? Les distribuïdores,
[00:42:43] Speaker A: bàsicament, és una empresa que es dedica a comprar i vendre.
N'hi ha que fan logística, n'hi ha que no.
I que, per tant, ells el que volen és augmentar i maximitzar el seu marge de benefici. Comprar barato i vendre car. Fins i tot hi ha l'estratègia de vendre barat o del producte reclam, és a dir, és complex el tema però bàsicament el que hi ha és cada vegada distribuïdors més grans, que per tant tenen molt poder de negociació i compren un volum de producte agrari o ramader molt gran, i molt poca capacitat de negociació per part dels pagesos petits individuals per vendre i accedir als principals canals de comercialització, que també en aquest sentit la societat té una part de culpa perquè trien els llocs de...
qui pot triar, que no tothom a Catalunya pot triar, tenim un 30% de la població sota el llindar de pobresa pràcticament, però hi ha gent que pot triar i segueix triant anar a grans supermercats que és ben sabut per tothom i els mitjans heu fet una bona feina en aquest sentit de treure-li els colors i exposar les veritats sobre què estan fent el senyor Roig i companyia, Mercadona, etc.
i la societat, tot i saber això, i et vaig a dir més, no només la societat, propis pagesos, jo he vist pagesos comprant al mercador, és el súmum del súmum.
Seguim amb aquesta...
Percepció que la nostra decisió individual com si no impactés en el global perquè a total està tot perdut i el marge de producte que se segueix venent a un canal, anava a dir legítim però no és la paraula, correcte pel pagès, que el remuneri d'una forma justa, doncs és petit, la gran major part de producte agrari o ramader va pels canals aquests tan grans que no podem controlar, i després l'altre tema és, com més empobrida tenim la nostra població i tenim un mercat que no pot valorar el bon producte, més ens n'anem a l'exportació.
altres països amb més poder adquisitiu, que poden pagar el valor que nosaltres considerem o que també moltes vegades els grans distribuïdors consideren, allà venen més car, guanyen
[00:45:05] Speaker B: més, el que sigui. Justament, una de les coses que ha protagonitzat les últimes protestes i les últimes mobilitzacions ha estat el principi d'acord de Mercosur, que ha quedat una mica en stand-by, però que suposa un acord milionari en països sud-americans per això, per exportar més i per globalitzar més el sistema agroalimentari.
Per què no us agrada? Per què no ho veieu
[00:45:36] Speaker A: clar?
No ho veiem clar perquè l'UE i també l'estat espanyol són incapaços de controlar les fronteres.
Si fins ara que ja venia producte de Mercosur amb aranzels no han sigut capaços de controlar bé les fronteres i això està demostrat que han saltat alarmes sanitàries, aquesta setmana passada van entrar carn amb hormones, Com podem confiar que entrant molt previsiblement no molts quilos més de producte, realment controlaran que això entri amb les normatives sanitàries d'aquí. És a dir, tu, segons l'OMC, i l'alimentació com que no és un dret, és una mercaderia, es regeix per aquestes normes en aquest moment, no pots modificar les normes de producció del país al que li compres, no ho pots fer legalment, Però sí que li pots exigir que arribi amb les garanties sanitàries que tu necessites, que no hi hagi presència d'aquestes hormones, que no hi hagi presència.
No vol dir que no les hagin fet servir però que tu no les detectis com a mínim.
Si no som capaços d'arribar aquí, com podem confiar que realment estarem protegits d'aquesta competència deslleial que a més a més és Vox Populi que serà deslleial encara que No em generi confiança el sistema de garanties, a més a més, fins a últim moment no han posat fons de reserva suficients per prevenir si hi ha desequilibris de mercat com compensarem els productors d'aquí, ara sí que ja van acotar un número important de diners, però és a dir, durant 20 anys que s'estan negociant aquest tractat, des que hem anat a la petició, És que ja pràcticament ens donaven per morts, allò de dir aquests és igual.
[00:47:35] Speaker B: Quan s'acabi de negociar ja no serà
[00:47:37] Speaker A: un problema.
És possible que l'enfoc fos
[00:47:39] Speaker B: aquest. No tothom hi surt perdent, però
[00:47:41] Speaker A: depèn del rei. No, no, clar, hi ha sectors i jo fins i tot al meu sector he sentit a dir a gent, al sector de la llet, que vindrà pinxo més barat o de Mercosur, i dius, sí, bueno, però aquesta gent també n'avancen de fer llet. Si ens comencen a portar formatges, què farem? O hem de ser solidaris amb els altres sectors que clarament sortiran perjudicats i ja estan molt perjudicats, el sector cerealista, que aquí a Catalunya, comparat amb altres zones, tenim la terra que tenim, però hi ha molta gent encara que s'hi dediqui.
Per mi Mercosur... Tot i que em pugui arribar el pitjor de les meves vaques més barat, per mi és un no rotund. A nivell de garanties sanitàries, de què és el que vindrà d'allà, en quines condicions s'ha produït, parlem molt de les hormones i dels pesticides, però no parlem que hi ha nens treballant allà, dels salaris de les persones que treballen allà, és a dir, després aquí igual menjarem producte eco que ve d'allà i que l'ha produït un nen, però és igual perquè serà eco i serà verd i tu aniràs a la botiga i dormiràs tranquil. M'agradaria entrar-hi més
[00:48:38] Speaker B: a fons, m'agradaria entrar també en la qüestió medioambiental, ho haurem de fer un altre dia perquè no tenim més temps, però sí que m'agradaria abans d'acabar que expliquessis què passa amb les eleccions de la taula agrària que es fan aquesta setmana i que han causat una certa polèmica.
[00:48:54] Speaker A: Aquestes són unes eleccions una mica diferents perquè hi ha específicament una organització agrària que no confia en les eleccions i no confia en el sistema i per tant està cridant a votar nul.
quan fins ara pràcticament no han participat del que és el sistema.
És a dir, hi ha unes eleccions, tota la pagesia pot anar a votar i escollir qui ha d'interlocutar amb l'administració en nom seu i per tant proposar o esmenar la normativa que els hi apliqui, de qualsevol àmbit, mediambiental, sanitari, de producció, etc.
Ells el que reclamen, jo entenc, és que les taules agràries, és Revolta Pagesa, el que reclamen, és que tothom pugui participar a la taula agrària, que és on ens assentem formalment amb l'administració, tot i que interlocutem constantment. Formalment, a la taula agrària, en funció dels resultats que treus a les eleccions, et reparteixes els llocs de representativitat. Primera, volem que tothom pugui participar i segona, del que jo entenc, és que allò sigui totalment vinculant.
I per mi això és una barbàrie, perquè si tu ets...
Jo crec que no tenim clar com funciona la democràcia. És a dir, si tu vols governar el país i fer les lleis, potser el que has de fer és un partit polític. I no m'agradaria que el fessin, sincerament. Però potser és això el que tu estàs reclamant, no? És a dir, volen que com a usuari o com a ciutadà puguis escollir la normativa que t'ha d'explicar i que quan el govern et consulti a la taula agrària, el que tu diguis sigui el que va a missa.
Això no ha funcionat mai així i crec que no tenim les condicions socials, a més a més, per plantejar aquest tipus de revolució. Sembla un plantejament corporativista, bàsicament. Sí.
El sistema que hi ha hagut fins ara, jo crec que confonen l'enemic, sincerament.
Creuen que els sindicats no hem apretat prou a l'administració, i jo crec que realment el problema que tenim és una, falta de finançament, i dos, falta de voluntat política, i tres, bloqueig funcionarial extrem que certes polítiques no avancen perquè hi ha poca gent o és massa complicat el sistema per treure convocatòries, per avançar legislant, i jo els diria que abans de rebentar-ho tot, que haurien pogut provar de sumar-se al sistema. Perquè a mi em fa molta gràcia, jo sóc jove però ja fa anys que estic a la Unió de Pagesos, fa cinc anys cridaves a la gent a mobilitzar-se i no sortia ni Cristo.
Llavors, ho sento, però ara és com... ara us veniu a queixar, heu tingut múltiples ocasions, i això no vol dir que no tinguin dret a queixar-se, ho tenen i tot el dret del món, no? Però, hòstia...
podrien haver donat una força als sindicats amb aquesta estètica punki que tenen, amb aquesta potència, poder de convocatòria, etcètera, que podríem haver fet grans coses junts i en canvi han decidit la via de la ruptura i de dir arrebentem el sistema, canviem la llei, que no la canviaran, però bueno.
Veurem què passa
[00:52:29] Speaker B: amb aquestes eleccions. Estem a l'expectativa. Moltes gràcies per ajudar-nos a posar context i entendre la profunditat del problema amb tots els matisos. Laia Grill, moltes gràcies. A vosaltres.
