La dimissió de Puente i totes les claus de la campanya electoral, amb Toni Rodon

November 04, 2026 • 00:44:32
La dimissió de Puente i totes les claus de la campanya electoral, amb Toni Rodon
La taca d’oli
La dimissió de Puente i totes les claus de la campanya electoral, amb Toni Rodon

Nov 04 2026 | 00:44:32

/

Show Notes

Una conversa sobre les eleccions del 29 de novembre amb el politòleg i professor de la Universitat Pompeu Fabra

Chapters

View Full Transcript

Episode Transcript

[00:00:02] Speaker A: Pataca d'oli. [00:00:03] Speaker B: Embot bou. [00:00:09] Speaker A: Benvinguts a l'Atacadoli. L'accident ferroviari dur de Toledo i la dimissió posterior del ministre de Transport espanyol, Òscar Puente, han trastocat profundament la campanya electoral del 29 de novembre. Ho tenen fet el PP i Vox o la majoria del 2023 té marge de maniobra per repetir la sorpresa? Avui en parlem amb el politòleg Toni Rodón, que és professor de la Universitat Pompeu Fabra, on fa classes de comportament polític, participació política i opinió pública. Toni Rodón, Què tal? Benvingut a l'Atacadoli. [00:00:38] Speaker B: Què tal? Gràcies per convidar-me. [00:00:39] Speaker A: Gràcies a tu per ser aquí. Hem de començar, evidentment, per la dimissió del ministre de Transport espanyol, Òscar Puente. No sé, primera, si et va sorprendre, perquè, malgrat que l'escàndol dels accidents sembla bastant clar, de moment el que sabíem és que el president Pedro Sánchez li havia demanat que no dimitís. I, després, no sé quins efectes creus que pot tenir en el curt termini sobre la campanya. [00:01:00] Speaker B: Sí, a veure, aquí hi havia poques alternatives en relació al ministre espanyol, Òscar Puente, perquè són dos accidents ferroviaris en un any d'una importància cap dalt i són crucials en el fons perquè trastoquen la vida política, social, etc. I hi havia dues alternatives. Una d'elles era amagar-lo i, per tant, que no tingués un paper protagonista durant la campanya. Però clar, aquesta alternativa era d'una certa manera costosa, perquè Òscar Puente no és un ministre qualsevol amb un barret de tecnòcrata que passa per allà per fer polítiques públiques, sinó que és un personatge que ha tingut un pes important en la batalla dialèctica i política, sobretot a les xarxes, però no només. Per tant, descartat això, l'únic camí que quedava, entenc jo, era la dimissió, amb l'esperança política, que veurem si es compleix o no, de que la batalla dialèctica i política en relació a l'accident disminueixi de to i, per tant, òbviament no marxarà de la campanya del tot, perquè les eleccions, doncs encara queda poc temps perquè se celebrin, però sí que la seva importància, intentar que rebaixi una mica. Aquesta és la lògica política que hi ha al darrere. [00:02:06] Speaker A: Diries que hi ha marge real per aconseguir-ho? Perquè, com deies, estem pràcticament... Falten deu dies perquè comenci la campanya electoral. L'impacte emocional i l'impacte simbòlic que ha tingut aquest accident, de fet per ser el segon accident en menys d'un any en la gran velocitat espanyola, ha estat molt fort. No sé si realment hi ha marge. [00:02:26] Speaker B: Bé, això és un misteri que veurem a veure què passa, perquè la recerca feta sobre aquestes qüestions tampoc és tanta, perquè principalment és molt difícil d'estudiar, però jo diferenciaria una mica diferents coses. La primera és què passarà després. És a dir, estem assumint, per exemple, que en aquesta època que hi ha fins a les eleccions no passarà res més i, per desgràcia, a vegades poden passar més coses negatives o fins i tot positives, si vols. Per tant, ja els votants sabem que tenen una memòria més aviat limitada. De fet, s'acostuma a posar en ciència política aquesta idea que allò important que passa és allò que passa l'últim mig any, els últims sis mesos abans de les eleccions. I és precisament aquest període en què estem. Però poden passar encara moltes coses. L'altre tema que és crucial és que, òbviament, els que viuen a la zona d'on va haver l'accident, l'impacte és molt més gran que els que estan més lluny. Llavors, els que estan més lluny, que també, òbviament, poden reflexionar sobre això, Una de les coses que poden passar és que no acabin de connectar el fet en si amb els culpables definitius. Això pot semblar com una mena d'assalt al buit, però això és possible que passi, perquè l'encerca que tenim, per exemple, en desastres naturals, fins i tot en crisis ferroviàries, no és tan important l'accident en si, sinó si els votants aconsegueixen o fan el trasllat de culpar el govern que o aquell accident s'ha produït, o sobretot de la gestió que hi ha hagut posterior. Per tant, i això ja és dialèctica o batalla política, en el punt en què els votants atribueixin, o uns quants d'ells, la culpa al Ministeri espanyol, aleshores hi haurà aquesta possibilitat que la penalització electoral sigui més elevada. [00:04:05] Speaker A: Això que et deia, el fet que hagin estat dos accidents en menys d'un any, altera alguna cosa d'això que estàs dient? [00:04:11] Speaker B: És possible, sí, perquè recorda una mica als votants que això és un tema que pot tornar a ocórrer. [00:04:17] Speaker A: Es va viure amb por. [00:04:18] Speaker B: Sí, de fet ja ho hem vist aquests dies, les discussions de si es cancel·lava o no l'alta velocitat de Madrid a Barcelona o de Barcelona a Madrid, o de fet amb l'accident de Mús el que vam veure és que molts trens van reduir la velocitat. Per tant, no és només l'accident en si, sinó totes les seves conseqüències. Un dels problemes fonamentals d'això és que la campanya l'ha trastocat, no? Ha canviat allò que els comunicòlegs diuen el frame de la campanya. Sabem nosaltres que, per exemple, els votants d'esquerra o de centre esquerra es mobilitzen més tard, no? I això ho hem vist molt sovint, no? És a dir, ara s'arriba a l'inici informal de la campanya amb els votants de dretes molt més mobilitzats, i això ho hem vist, votants de Vox i PP estan molt mobilitzats. I en les últimes enquestes, abans de l'accident, ja es veia un petit repunt de votants, potencials votants socialistes o de l'esquerra alternativa. Això a altres toca, i veurem què passa, però per què sobretot? Perquè l'esquerra alternativa oferia sobretot un missatge de torneu-nos a votar pel que farem, perquè l'alternativa en el futur... És pitjor, no? Una mica incentivant aquest vot estratègic o vot útil que diu la gent, no? Clar, a l'accident el que fa és no tant mirar cap al futur, aquest vot més prospectiu, sinó mirar cap al passat, no? I això li va bé a l'alternativa, a l'oposició, en qualsevol escenari, perquè li està dient, mireu, si segueixen governant aquesta gent, l'alternativa és això que ja hem tingut i, com podeu veure, doncs la idea és que és un desastre, no? Per tant, canviem de govern. [00:05:47] Speaker A: Parlaves de l'efecte que té sobre el lloc on hi ha hagut l'accident. És una línia de gran velocitat, l'accident té lloc a Toledo, però és la línia de gran velocitat que connecta Madrid i Andalusia. Andalusia havia estat històricament un feu socialista, pràcticament indispensable pels socialistes per guanyar i afiançar eleccions i governs a l'estat espanyol. S'ha anat transformant, no només en clau interna amb les victòries clares de Juanma Moreno Bonilla, sinó en les eleccions també generals. El paper d'Andalusia està sentenciat en aquestes eleccions, a paret teu? [00:06:26] Speaker B: Veurem, però si jo hagués d'apostar, la qual cosa és una cosa bastant dolenta a fer per part de la ciència política, jo diria que sí, a curt termini com a mínim. Ja fa temps que... De fet, on podria dir que el partit socialista d'Andalusia era el menys socialista dels partits, no? I que tenia una altra lògica i a partir d'aquí va, diguéssim, consolidar la seva hegemonia basada en altres lògiques, eh? Per exemple, un pèl de clientelisme, no només, eh? També un tipus d'obres públiques concretes, etc. Per tant, és complicat que amb el que ha passat la cosa canviï. De fet, jo crec que, si de nou aposto altre cop, el principal graner de vots del Partit Socialista, si no és que hi ha un canvi absolut, serà el mateix que va ser en les últimes eleccions, que és Catalunya. [00:07:11] Speaker A: Em demano també, en la mesura que la Gran Velocitat era un dels símbols de la modernització d'Espanya, d'una determinada manera d'entendre Espanya, de la seva incorporació a Europa, diguem-ne, Fins a quin punt el fet que hi hagi hagut dos accidents en tan poc temps i que, no només, més enllà dels accidents, la qüestió de les vibracions, la qüestió d'una certa degradació del servei, la qüestió d'una certa saturació en les estacions, el vas comunicant amb Rodalies que fa que els equilibris de la xarxa ferroviària siguin un desastre, si aquesta sensació d'estar fallit, per dir-ne d'alguna manera, pot anar més enllà d'ajudar el PP com a partit principal de l'oposició, sinó més aviat als extrems en la mesura que contribueixi a impugnacions radicals del model d'estat que se'ls ha venut durant els últims anys. [00:08:06] Speaker B: Sí, en el cas de l'extrema esquerra no ho sé, això ja ho veig més dubtós, o la part de l'esquerra alternativa, perquè extrema esquerra realment no n'hi ha. En el cas de la dreta, aquí podria ser, per un motiu que apuntaves, que és que el projecte ferroviari espanyol, això ho explica molt bé el catedràtic Germà Bel, és un projecte que va molt més enllà de la lògica econòmica i d'eficiència. A Espanya, si no vaig errat, l'estat espanyol és el segon estat amb més quilòmetres d'alta velocitat. [00:08:35] Speaker A: L'accident [00:08:43] Speaker B: no només té l'efecte en la confiança que tenim respecte a l'alta velocitat, sinó també en tota la resta de línies de rodalies, que en general són autèntic desastre. i fa recordar la gent quan agafa el tren, per exemple aquest matí que ja anàvem retard, doncs que allò no va bé i això ataca la gestió, que deia abans, i per tant aquesta idea que si tornem a votar els mateixos no seran capaços de solucionar el problema perquè ell així és com ho han fet. Però jo crec que va més enllà d'això. Per què? Perquè el projecte ferroviari espanyol, sobretot l'alta velocitat, és una part molt important dintre el discurs del nacionalisme espanyol. La idea, tenim moltes declaracions amb molts ministres, que les línies ferroviàries d'alta velocitat serveixen per pertabrar Espanya, que el fet que les línies hagin anat totes, gairebé en la seva totalitat, cap a Madrid... Per tant, això ataca una mica l'orgull espanyol. I aquest atac a l'orgull espanyol, clar, queda ferit. I normalment aquests temes aquí solen beneficiar a la dreta, i en particular a qui parla de forma més abrandada, que és Vox. [00:09:44] Speaker A: No sé què t'han semblat les reaccions de la resta de partits, més enllà del Partit Socialista a l'accident d'Urda. Particularment m'interessa la reacció del Partit Popular, que almenys en les primeres hores, els primers dies després de l'accident, el senyor Alberto Núñez Fajó va tenir un to més moderat, més presidencial, menys encabritat que normalment ho està. [00:10:04] Speaker B: Sí, probablement no sé quina lògica hauran seguit des de Genova-Madrid, però jo crec que la seva lògica té sentit, en quin sentit, valgui la redundància, que és que ells ja esperaven que Vox tingués aquest to una mica més abrandat, com comentaves, i de fet, per què? Doncs perquè en qualsevol accent que hem tingut en el passat ha adoptat aquest mateix to i és el seu llibre d'estil. Per tant, intentar sobresortir d'aquesta polèmica en un moment de dol, com a mínim a nivell comunicatiu, jo no crec que sigui un error per part del PP. Si això els pertoca, o això els permet guanyar vots, aquí en tinc més dubtes. Però probablement li quedaven poques alternatives a Feijó, que no pas fer aquesta. [00:10:47] Speaker A: Sabem que el que ens diuen les enquestes des de fa molt de temps és que els blocs estan molt estancats, de fet abans ho explicaves, que la qüestió és qui aconsegueix mobilitzar més base del seu bloc. Un to més presidencial, un to més moderat, un to més... De fet, el que diuen els que el coneixen o els que l'han biografiat per quan era president de la Junta de Galícia, un to més coherent amb el caràcter i la personalitat d'Alberto Núñez Feijó, allunyat de la histèria madrilenya, per dir-ho d'alguna manera. Això podria ajudar a... fer trasvasaments de blocs o mobilitzar a dins del PP gent decebuda amb el Partit Socialista, que no només ja està indignada pels accidents ferroviaris, sinó pels casos de corrupció, potencialment per la llei d'amnistia aprovada aquesta legislatura, per l'estil personal de Pedro Sánchez. Penso, per exemple, en gent del perfil de Felipe González, que ell ha dit que per una qüestió de posició institucional i d'haver estat president del govern espanyol, ell mai votarà res que no sigui el PSOE, però que va dir en aquestes eleccions concretament votarà en blanc. No sé si aquest perfil de votant, el fet que Feijó adopti un estil més presidenciable i com deia, més coherent amb el seu caràcter i la seva personalitat, pot alterar aquesta dinàmica de blocs estancats. [00:12:09] Speaker B: Sí, però no també. És a dir, la resposta, em sap greu, és una mica binària en aquest sentit. És a dir, sí perquè a la resta de l'estat espanyol, amb molts matisos, per exemple Catalunya, el País Basc o altres llocs com el País Valencià o les Illes, això és un ecosistema a part i funciona diferent, a Galícia evidentment també, però en molts llocs de l'estad espanyol, ciutats mitjanes, petites, sí que es detecta una sèrie de votants fluctuants que són centristes. És a dir, gent que en algunes eleccions et vota el PP i les altres et vota el PSOE. Això que potser a alguns li pot semblar estrany, això succeeix. A més a més, són províncies o districtes que es cullen pocs escons. però en el fons tenen un impacte important en els resultats finals, perquè s'assemblen molt algunes entre elles. Per tant, sí, la resposta sí que hi ha aquest tipus de transvessament en alguns llocs. Ara bé, el moviment de blocs, aquest és el nou de la resposta, sobretot el que es produeix és via abstenció o participació diferencial. De fet, molts ja detectàvem que abans de la campanya, i aquell repunt que deia abans que detectàvem del PSOE i dels partits de l'esquerra, del centre, és possible que molts el que facin no és passar-se el PP, sinó que es quedin a casa. I quedar-se a casa també és una forma de penalització. Fet en termes generals, i això ha canviat una mica amb l'arribada de Vox, però també interaccionant amb el tipus de sistema electoral que tenim, la baixa participació sol beneficiar els partits de dreta a l'estat espanyol. Per tant, seria una manera de trencar aquests blocs. [00:13:50] Speaker A: Quin diries que és el perfil més determinant? Ja sé que és difícil dir-ne un, però quins diries que són els perfils més determinants en aquestes eleccions? És aquest socialista desencantat que ara descrivíem? És el votant de dretes que dubta entre el PP i Vox? És, no ho sé, potser l'abstencionista independentista que el 2023, tot i estar decebut amb els partits independentistes, va decidir anar a votar perquè no volia un govern del PP i Vox. Quin és el perfil que serà més determinant? [00:14:17] Speaker B: Sí, n'hi ha diversos. Un d'ells, que jo crec que serà clau, a banda del que vota o no vota, que això sobretot afecta la part de l'esquerra, és a dir, aquell que va a les urnes i vota per algun dels partits, bàsicament en plata pel PSOE o per Podem o el Front Ampli, en hi ha tres ara, o aquell que es queda a casa, això és un perfil. L'altre perfil, que potser no determina tant el resultat de les eleccions, però sobretot determina el que passa després, és aquell votant que transiciona entre Vox i el PP. Per què? Doncs perquè si obtenen majoria, i tot sembla indicar que serà el cas, en el futur la distància que hi hagi entre uns i altres determinarà el tipus de govern que es pugui arribar a formar. I, per tant, el tipus de ministeris que obtindran, fins i tot, si Vox no ho fes molt bé, potencialment no entrar al govern ni donar suport des de fora. Per tant, una mica aquesta distància que ve determinada per aquest votant que fluctua de dretes a la resta de l'estat espanyol. Després, en el cas de Catalunya hi ha una cosa intel·lectualment molt interessant, que veurem a veure què passa, que és el nou votant independentista abstencionista. Nosaltres tenim calculat que en les últimes eleccions va haver-hi uns 400.000 votants independentistes que es van abstenir. De fet, dues eleccions anteriors i n'hi va haver més. És un votant que no l'havíem detectat fins ara, que és bàsicament fruit del procés, perquè normalment el votant o el perfil de votant independentista votava molt sovint en totes dues eleccions, Congrés dels Diputats i Parlament, i en els últims anys hem vist una cosa una mica estranya o diferent, estranya no, diferent del patró habitual. que és que primer votants independentistes votaven només al Parlament de Catalunya i no al Congrés dels Diputats, i ara el que hem vist en les eleccions post-Covid és que molts d'ells ni voten al Parlament de Catalunya. De fet, en les últimes al Parlament vam tenir una participació molt baixa en termes històrics. Per tant, aquest és un altre grup clau en el cas de Catalunya, però com que Catalunya aporta molts diputats a la resta de l'Estat, al Congrés dels Diputats, també pot tenir un impacte important a l'hora d'inflar o desinflar certs partits catalans que després poden ser claus per formar govern. [00:16:25] Speaker A: No sé si comparteixes que hi ha per part, com a mínim, de l'extrema dreta l'anhel o l'aspiració, també d'una part de l'esquerra, de superar el marc nacional en aquestes eleccions. Entès com? La pugna entre Catalunya i Espanya, sigui pel procés independentista o en una matèria més tova per a l'autogovern, hi ha una aspiració de superar aquest marc nacional i donar per fet que ara estem en termes de batalla cultural i que és la disjuntiva en què es presenten aquestes eleccions. Per exemple, Penso en Sílvia Oriols quan diu que això ja no va de Catalunya i Espanya, sinó de civilització barbària, que és una frase que després literalment va dir també Santiago Abascal, perquè segurament tots dos aspiren a un vot dual. Santiago Abascal aspira que els votants de Sílvia Oriols se'n vagin cap a Vox en aquestes eleccions, i, viceversa, si el Beu Riols aspira per guanyar les pròximes eleccions o quedar en una molt bona posició en les pròximes eleccions, recollir vot del PP i de Vox. I, de fet, esmento el PP també perquè el fitxatge de Xavier Garcia Albiol no sé si s'ha d'interpretar també en aquesta línia. La pregunta és, aquesta superació del marc nacional o aquest intent de superació del marc nacional és una cosa que desitgen aquests partits o és una cosa que les dades ens diuen que s'està donant en termes d'interessos dels electors? [00:17:48] Speaker B: Sí, jo crec que més que desitjar, això els hauríem de preguntar a ells, evidentment, és una qüestió estratègica. [00:17:54] Speaker A: Sí, calcular. [00:17:55] Speaker B: Sí, ells calculen que hi ha una sèrie de votants que potencialment, veurem si passa, que potencialment poden transicionar en els dos eixos, diguéssim, els eixos tradicionals de Catalunya, que poden fer viatges en una direcció que fins ara no ho havíem detectat en moltes eleccions. Ara bé, si se'm permet parafrasejar, el lei nacional sempre resisteix als seus il·lusos enterradors. Primer, perquè no és ben bé, quan la gent diu que hi ha dos eixos, això no és ben bé cert, perquè sabem que hi ha una alta correlació, veurem si persisteix, evidentment, entre ser d'esquerres o de centre-esquerres i ser més catalanista o voler, no necessàriament independentista, però voler més poder per la Generalitat, etcètera, tenir un model al cap d'estat concret. Però sí, aquests partits, com que han detectat a les enquestes que hi ha Vox i Aliança, hi ha certa transició, certs fluxos potencials entre els seus votants, envien missatges, no només pensant en el cas d'aquestes eleccions properes, sinó també en el cas d''Aliança'n les del Parlament de Catalunya. [00:18:56] Speaker A: Quin calcul hi ha en el cas d'Squerra i Podem, a parer teu, a l'hora de construir aquesta Aliança? Un encert perquè revela una certa evolució dins del perfil de votant d'Esquerra Republicana? O hi ha un error de càlcul perquè potencialment es pot perdre votant independentista? [00:19:16] Speaker B: Sí, això és una gran pregunta i, de nou, els hauríem d'interpel·lar. Però, és a dir, aquí, error de càlcul o no, això depèn una mica de quin és l'objectiu d'Esquerra Republicana. [00:19:27] Speaker A: Quin penses que és l'objectiu? [00:19:29] Speaker B: Clar, l'objectiu pot ser... Els partits poden tenir diferents objectius. Poden voler governar, poden voler proposar polítiques públiques o poden voler càrrecs. La típica triada clàssica de Muller i Strom que expliquem als nostres alumnes. I a vegades hi ha una tensió entre això. Llavors, en funció d'aquest objectiu, ells què en tenen que en calcular? Bàsicament, per dir-ho fàcilment pels que ens escolten, que dos més dos serà quatre. I amb això què vull dir? Que a la suma de vots que ja té Esquerra Republicana de les anteriors eleccions, quines siguin, ja compten amb una base, que a més a més ells han detectat que Esquerra Republicana creixia sobretot en entorns urbans en els últims anys, i a més a més això afegir-hi tota aquesta bossa perifèrica de votants que abans votava l'Esquerra Alternativa Espanyola, des de Podem fins a Front Ampli i totes les seves versions, potser fins i tot amb Colau, el que passa que hi ha un cert descontentament també amb la que és alcaldessa, I aquí cal recordar també, per posar-hi un número, que si no vaig errat, Irene Montero, en el fons ja es va presentar a Catalunya, que és a les eleccions europees, i va treure 15.000 vots o una quantitat de vots important. Per tant, esperen que dos més dos sigui quatre. És a dir, que aquesta suma de la teva motxilla, més això, aquests extres i aquests potencials desencantats amb l'esquerra alternativa, per les seves baralles, acabin de fer créixer el partit. Quin és el perill? Que dos més dos no sumi quatre. encara que sembli una cosa estranya de dir en termes matemàtics, que enfadi el votant més tradicional, clàssic d'Esquerra Republicana. Un perill potencial futur, que és que dilueixis tant la teva visió ideològica, que potser en aquestes eleccions et va bé, però quan vénen les eleccions al Parlament de Catalunya t'ensorris. Per tant, veurem a veure què passa. [00:21:16] Speaker A: T'ho demanava també perquè precisament com que dèiem que el votant independentista abstencionista serà clau com a mínim en el resultat a Catalunya, i el resultat a Catalunya és clau pel resultat a Espanya, no sé fins a quin punt és un risc massa elevat, tenint en compte que la CUP ha decidit de no presentar-se en aquestes eleccions, Aquesta aliança d'Esquerra Republicana per sumar dos i dos i que facin quatre implica sumar un partit que en aquesta legislatura mateix ha votat en contra de transferir competències, per exemple, en matèria d'immigració a Catalunya i que té una manera de fer política que molt votant independentista interpreta com de matriu jacobina i molt madrilenya i molt centralista. i el que s'acaba fent, el que s'acaba provocant en el paisatge electoral és que les ofertes que hi ha siguin no idèntiques, però amb molt poca variabilitat, perquè del Partit Socialista a una aliança entre Esquerra i Podem i el Front Ampli, en termes programàtics, pot haver diferències de matís, de textura, de to, d'afinitat personal amb els lideratges, però pel votant, independentista d'esquerres que té clar que vol una força de matriu sobiranista, d'obediència catalana, capaç de plantejar el Partit Socialista, no sé si se l'està enviant... Després parlarem d'altres opcions que encara no han entrat, com per exemple l'ORA, però en termes de plantejament des del punt de vista del bloc d'esquerres, no sé si se l'està enviant una mica a l'escorxador. [00:22:48] Speaker B: Bé, no sé si de l'excursiador no ho sé, però... [00:22:49] Speaker A: L'excursiador és una paraula excessiva, però a l'abstenció o a la paràlisi. [00:22:53] Speaker B: Sí, efectivament el que detectem és que hi ha una part important de votant d'esquerres, centre-esquerres, catalanista i sobiranista que ara mateix està desorientat, efectivament, que no sap què fer. Llavors, quina interpretació crec jo que pot passar? En termes generals, aquest tipus de votant a les eleccions al Congrés dels Diputats, també als de Parlament de Catalunya, ha votat bastant. És a dir, la seva mobilització no és precisament de les més baixes. Per tant, una mica aquí, què pot arribar a passar? Doncs, per dir-ho també gràficament, depèn de la seva capacitat i que no se m'ofengui ningú, de posar-se una pinça al nas o no. Perquè, en el fons, tots ens posem una pinça al nas, perquè sempre acabem votant la millor de les pitjors opcions. Llavors, si en certa manera durant la campanya veiem un cert revertiment de la tendència de només parlar de coses que interessen a Madrid, per fer-ho fàcil, i es torna a parlar de qüestions territorials, de qüestions de descentralització, de Catalunya, bàsicament, aquest votant potser tindrà més tendència a anar-hi i a, finalment, votar per alguna de les opcions. Ara bé, la meva intuïció és que si no van a noves opcions aquests votants, molts d'ells acabaran quedant-se a casa. També aquí hi ha un altre element, que és que molts d'ells, i això es veu en les enquestes també, estan molt enfadats, i afegiria la meva opinió aquí, i és obvi, amb la manera en què s'han arribat a pactes a Madrid. en què algunes coses s'han aconseguit, però els pactes centrals de la investidura, a banda de l'amnistia, molts d'ells no s'han aconseguit i, per tant, hi ha certa sensació, per tornar al principi, de desorientació i de... [00:24:33] Speaker A: Una reacció davant de la consideració que el votant independentista es mobilitza i es posa no només una pinça al nas, sinó de vegades dues i tres per evitar un govern del PP i Vox, i que el mínim comú denominador perquè surti positiu el balanç, mai no s'apareix. [00:24:52] Speaker B: Sí, aquí en termes generals, però això ja és més opinió de personal, no de politòleg, és que els partits sobiranistes, independentistes, catalanistes, haurien de fer una reflexió de a quins pactes arriben i de com fan complir els pactes. Perquè el votant no és tonto, és a dir, el votant entén, en termes generals, que si tu pactes 10 coses, rarament, rarament és possible que no les aconsegueixis les 10. Les coses canvien, potser les coses no són tan fàcils, això ho pot arribar a entendre. Ara bé, que si pactes 10 coses per posar una xifra, te'n donin una, o 0,5, aquí la distància entre expectativa i realitat és molt elevada. Per tant, això crea molta frustració. [00:25:30] Speaker A: Hi ha una formació que no té representació parlamentària i que va obtenir pocs vots en les últimes eleccions al Parlament de Catalunya, però s'hi va presentar i ara s'hi torna a presentar, que és a l'hora. que s'hi presenten una clau precisament de denúncia o d'impugnació del paper dels partits independentistes del Congrés espanyol en les últimes legislatures, i de fet més enllà, també aquí. No sé quines possibilitats li veus, tenint en compte que no s'hi presenta ni la CUP, que Esquerra Republicana, com dèiem, ha fet un pacte amb Podem que fa arrofar el nas a molts votants independentistes. No sé si això creus que els situa en una posició més bona per, com a mínim, aspirar a entrar, encara que sigui amb un sol diputat, al Congrés espanyol. [00:26:11] Speaker B: Sí, jo el que veig de moment és que hi ha, evidentment, molts interrogants, però no seria el primer cas que una formació nova entra al Congrés dels Diputats, i el podem veure a Catalunya, des de la formació de Joan Laporta al seu dia, a la formació de Teruel Exister, per posar un altre exemple de la resta de l'Estat. A l'hora, en el fons, quines claus jo li veig perquè entri al Congrés? La combinació de la concentració de vots en un districte concret, i tot sembla indicar que podria tenir més oportunitats a Barcelona o a Girona, i després una participació que no sigui excessivament elevada. que serien dos claus més del sistema. I, a més, l'altre és la capacitat que té de treure aquesta bossa de votants de la qual parlàvem. I, efectivament, jo sí que penso que ara mateix hi ha una bossa de votants que està molt desorientada, com deia abans, i si alhora aconsegueix agafar aquests votants, i de moment crec que estan fent les coses bé perquè són molt actius a les xarxes i, en el fons, és un partit molt nou, que té pocs recursos i amb figures mediàtiques, encara va amb una sabata i una espardenya en molts aspectes. [00:27:20] Speaker A: Sí, sí, és un partit poc madur, diguem-ne, en termes orgànics, organitzatius. [00:27:23] Speaker B: Correcte, sí, madur intel·lectualment molt, organitzatiu, evidentment, no li falta aquesta tradició de partits que són més duradors, que, evidentment, això pot ser també una cosa bona. Per tant, en mesura que pugui mobilitzar aquests votants cap a ells, això els pot donar una opció. [00:27:39] Speaker A: En el cas del Principat, també et volia demanar particularment per la decisió de Pedro Sánchez de presentar Jordi Areu, perquè és veritat que hi ha hagut sempre aquesta històrica cantarella, em sembla que és d'Alfonso Guerra la frase aquella, Partit Socialista podria presentar una cabra, igualment guanyaria unes eleccions, no? [00:27:55] Speaker B: Sí. [00:27:56] Speaker A: Però una persona com Jordi Areu, tan aparentment contraintuitiva pel moment polític i pel moment de l'estat d'ànim, és a dir, algú que ha estat alcalde de Barcelona i que després s'ha dedicat a fer lobby per la marca Barcelona i el model Barcelona que avui estan profundament en qüestió a la ciutat, que després ha estat ministre d'Indústria i de Turisme en una clau de promoció, igual que quan era alcalde de la turistificació. És veritat que el candidat és Pedro Sánchez, però no sé si és un excés de confiança de Pedro Sánchez nomenar Jordi Areu com a candidat a Catalunya. [00:28:33] Speaker B: De fet, pot haver-hi la interpretació contrària, que és no només un excés de confiança, sinó bé, el posem allà perquè s'acabi de cremar per després fer una renovació profunda. Això podria ser l'altra opció. Jo no li donaria molta importància, però per sort o per desgràcia, la meva opinió seria per desgràcia, Les eleccions cada vegada estan, el que coneixem, més nacionalitzades. És a dir, que el marc de referència és qui és el candidat principal de cada formació política i la gent no acostuma a saber qui és el seu representant de cada districte, malgrat que pugui tenir un pes marginal. Ara bé, això també és funció del sistema electoral, no? Perquè els partits tenen un control ferri de les llistes i nosaltres, per exemple, no podem fer com en alguns països de taxar o seleccionar quin candidat volem que ens representi. [00:29:23] Speaker A: Això té un efecte també en el sentit invers, per exemple, en el cas de Xavier Garcia Albiol, és a dir, que pot ser un encert en termes estètics per part d'Alberto Núñez Feijó, de cara a fer una picada d'ullet al potencial votant d'Aliança de posar Xavier Garcia Albiól, però A l'últim moment, en termes electorals, que això tingui menys impacte del que sembla que pot tenir? [00:29:44] Speaker B: Sí, jo això, aquests moviments, òbviament pot haver-hi un cert impacte marginal. Per exemple, algú de Badalona es pot sentir més còmode, potser, no ho sé, a votar el Viol si és candidat. tot i que en el fons el que jo crec que tenen al cap és què passa al govern de Madrid. Però sí, sí, això són accions que s'han d'interpretar més amb la idea de dominar l'agenda mediàtica, de sortir als mitjans i d'enviar senyals que vagin amb una certa línia ideològica. El seu impacte electoral, en el fons, sobre aquestes petites coses, si les mirem aïllades, tenen un impacte molt menor del que ens pensem. [00:30:20] Speaker A: Hem parlat de la importància de Catalunya del Principat en les eleccions espanyoles, històricament. El País Valencià ve d'uns anys especials perquè hi ha hagut, evidentment, molta polèmica amb la negligència del senyor Carlos Mazón i la tragèdia de la gota freda. A més a més, compromís ha estat l'única força, diguem-ne, tret del cas de les Illes, en què ha aconseguit reunir tots els partits de l'esquerra alternativa, per dir-ho així, en una sola candidatura. No sé si és plausible pensar que el País Valencià serà sorprenentment decisiu en aquestes eleccions, en aquest sentit. [00:30:58] Speaker B: Doncs és una molt bona pregunta. La veritat és que no ho sé, però és un dels punts a mirar, perquè el País Valencià té diferents coses que jo crec que el fan interès, interessant, com sempre. La primera és la que comentaves, la dana, el desastre que va provocar, la gestió nefasta de Mazón, aquest intent d'en certa manera passar pàgina escollint algun altre president de la Generalitat, però més a saber si els votants d'això se'n recorden, perquè ja passa un cert temps. Nosaltres tenim un estudi basat en enquestes entrevistant la mateixa gent al llarg del temps, per tant no estem comparant gent diferent, sinó és la mateixa persona abans i després de la Dana, i sembla que no trobem gaire penalització. No tant en el vot, que això òbviament queda un cert temps, ja veurem què passa, sinó que la gent està enfadada, òbviament, molt amb com ho va fer la Generalitat, però no sembla que estigui disposada a votar per una altra opció política. Si s'abstindran o no, connectant amb el que deia abans, això ja ho veurem, que també és una forma de penalitzar. Després, l'altra cosa interessant, entenc jo, al País Valencià és aquest pacte que s'ha arribat entre els diferents grups d'esquerres, de fet dels pocs llocs a l'estat espanyol on això s'ha produït. I això crec que respon a diferents motius. Un és, evidentment, a càrrecs, com dèiem abans, d'intentar obtenir representació i, per tant, tots els recursos associats amb això. Però també jo crec que, en el cas del País Valencià, el fet que hi hagi una llei electoral que estableixi que necessitis representació, perdó, que obtinguis representació si superes el 5% dels vots vàlids en tot el país, diguéssim, i que afecta les corts valencianes. Això ha fet que moltes vegades molts partits no hagin pogut entrar i molts vots s'hagin perdut, no? Per tant, molts partits valencians estan més disposats a posar-se la pinça al nas de pactar amb algun altre grup d'esquerres. Sí, perquè saben que això els ha perjudicat bastant en el passat recent. [00:32:57] Speaker A: Només des del començament de curs, per reprendre el fil del que dèiem al principi, hem vist molts canvis en molt poc de temps. Semblava al principi que la crisi de Ceuta, amb aquella entrada multitudinària d'immigrants, seria un marc molt difícil de revertir. Després va venir el cas de Mari Carmen Abascal a Madrid i totes les protestes per l'habitatge. Hem vist ara l'accident. Pedro Sánchez esperava que en els migterms i les eleccions de mitjà mandat als Estats Units hi hagués o bé una victòria aclaparadora, com finalment hi ha estat dels demòcrates, una reacció furibunda del president Donald Trump davant d'aquesta derrota per lluir-se o per situar un marc més en clau internacional, ja pendent una vaga general l'11 de novembre, canvien moltes coses molt de pressa. Hi ha molta velocitat en l'actualitat política últimament, però particularment des que hem començat el curs. Quin signe negre, quin esdeveniment podria ajudar Pedro Sánchez a canviar el marc i revertir la inèrcia de la campanya després de l'accident d'Urda? [00:34:11] Speaker B: Això és molt complicat de respondre. [00:34:14] Speaker A: No parlo de cignes negres com l'accident mateix, sinó coses que poden passar. [00:34:20] Speaker B: A veure, algunes coses que li podrien haver anat bé a Pedro Sánchez. De fet, si els republicans haguessin guanyat, pel que sabem d'estudis previs, li haurien anat millor. perquè la gent fora del país, dels Estats Units, els votants d'esquerra reaccionen com DNI, que allò que ha passat en un altre lloc també ens pot passar a nosaltres, però hi ha certa sensació de mobilització, més que no pas la victòria dels demòcrates. En termes generals, Estem en un moment que estem molt a prop de les eleccions i, òbviament, hi ha una gran discussió en ciència política de què és el que importa perquè la gent voti com voti, però, pel que sabem, pocs fenòmens poden afectar el canvi de vot en les últimes setmanes abans de les eleccions. Òbviament, hi ha moltes excepcions. Si, Déu no ho vulgui, hi hagués un atac terrorista, per exemple, això podria canviar-ho. O si hi hagués, en sentit positiu, una notícia superpositiva de que de cop s'acaben no sé quants pisos o la Unió Europea fa no sé què, i això s'interpreta de forma positiva, podríem intentar o podríem veure algun tipus de canvi. Però, en general, les campanyes van menys de canvi de vot i van més en que tots els que em puguin arribar a votar vinguin a votar-me, perquè és un període molt curt de temps, hi ha molt de soroll i a la gent li costa processar. Ara bé, dit això, si em permets posar el barret de professor de Ciència Política, Aquí, bàsicament, el per què votem quan votem és un debat entre aquells que pensen que els factors estructurals importen, és a dir, classe social, nivell educatiu, on neixes i vius, els teus amics, la teva xarxa, o aquells factors més conjunturals, que seria allò que passa a la campanya, si el candidat ho fa bé, el debat, etc. I a mi m'encantaria anar a un món ideal des de l'acadèmia i dir, doncs mira, aquest importa un 50% i l'altre un altre 50%, però de moment això no ho podem dir. [00:36:10] Speaker A: No sé si en la qüestió de la vaga general, en la mesura que s'ha dit, evidentment té la seva força autònoma, perquè és el moviment per habitatge, els sindicats de llogateres, els sindicats de classe que convoquen la vaga i tenen les seves raons per fer-ho, però s'ha parlat molt de com el partit socialista i el front ampli, tota l'esquerra del partit socialista, aspiraven a, com a mínim, instrumentalitzar o que els beneficiés una espiral de mobilització en el marc de la vaga general. Per una altra banda, quan hi ha el d'Arulls, com hi ha hagut el d'Arulls fa un parell de setmanes al centre de Barcelona i en d'altres ciutats, sembla que això potencialment dóna una sensació més forta de caos i això contribueix a un estat d'ànim que fa guanyar vots a l'extrema dreta principalment. No sé si la vegada general pot ser decisiva a parer teu en funció de si passi una cosa o una altra, de si hi ha molt de seguiment o poc de seguiment, o mobilitzacions massives però pacífiques, o mobilitzacions minoritàries però amb malderulls considerables. No sé quin efecte esperes que pugui tenir. [00:37:22] Speaker B: Sí, això és un gran misteri perquè és una de les poques vagues generals que s'ha convocat a favor, de qualsevol país gairebé del món, a favor del govern o d'una idea potencial del govern i en contra de l'oposició. Normalment les vagues generals es convoquen en contra del govern. Llavors això ja ho canvia tot, perquè tenim pocs punts de comparació. Si és capaç la vaga general de canviar una mica la dinàmica de la campanya, jo crec que depèn de moltes coses. Una d'elles és si és capaç de canviar del que es discuteix durant la campanya. És a dir, si tornem a temes com desigualtat, habitatge, qüestions socials, qüestions més d'igualtat, tot això són temes que solen beneficiar al Partit Socialista, amb matisos importants. Per exemple, si de cop aquestes temàtiques se'n van a l'àmbit de la gestió, llavors ja es reflorarà el tema ferroviari i, per tant, serà complicat. Però tenia aquí una fina línia en què, si és capaç de canviar una mica el que es discuteix des dels mitjans, però també des de la reacció que tenen els polítics de l'oposició, podria frenar, diguéssim, aquesta sensació de desànim, i crec que una mica és l'objectiu d'aquests partits. Ara bé, com bé deies, també pot passar al contrari. Si la vaga no té èxit, és a dir, si hi ha poc de seguiment, o si les actuacions policials, que vés a saber si es produeixen, són, en certa manera, en part o bèsties, Això doncs són coses que aniran en contra de l'actual govern. [00:38:54] Speaker A: A quines eleccions o a quina campanya electoral precedent trobes que s'assembla? Si trobes que sassembla a cap campanya electoral precedent. Hi ha qui l'ha comparat amb les eleccions del 2004 arran de l'accident de tren, tot i que evidentment allò era un atemptat terrorista i això és un accident. Hi ha qui les ha comparat amb les del 1996, en què guanya Aznar per primera vegada, tot i que Felipe González és a punt de remuntar a l'últim moment. Hi ha qui les ha comparat amb el 2011, en el sentit que hi ha hagut una mobilització en matèria d'habitatge, una acampada a la plaça del Sol just abans, i semblava que una voluntat de l'esquerra ciutadana, per dir-ho així, de frenar un govern de la dreta i, en canvi, després hi ha igualment una victòria preparadora. un... Evidentment, encara no sabem el resultat de les eleccions, però no sé si a tu se t'acut cap paral·lelisme o trobes que encaixi en els engranatges d'alguna campanya electoral precedent. [00:39:54] Speaker B: Sí, jo et posaria dos exemples. Una és no les darreres eleccions a Alemanya, però dues anteriors que tenien una certa semblança. Aquí cal dir que l'estat espanyol s'ha europeitzat, en certa manera, sobretot en el sistema de partits. Abans, bàsicament, era un sistema de partits de dos i mig, i ara tenim quatre partits. A Catalunya en tenim molts més i és una altra dinàmica, però la resta de l'estat s'assembla més a moltes eleccions que ara veiem a la resta d'Europa. I després de les eleccions que has mencionat, jo potser diria que té una certa semblança a les del 2011, amb una diferència principal, que és que el 2011 la mobilització per part popular, per part de l'esquerra, i la sensació, després de tenir una crisi econòmica i financera molt bèstia, d'indignació, era una mica més important, i això també ho veiem en moltes enquestes. Ara hi ha una sensació més de desànim, més de que bé que hi ha molts problemes però que no s'estan acabant de solucionar i tampoc hi ha moltes propostes revolucionàries sobre la taula, com a mínim per la part central dels partits. És veritat que hi ha molts partits que ho proposen però no acaben de poder dominar el discurs mediàtic. [00:41:07] Speaker A: Quines són les tres o quatre coses en què et fixaràs els pròxims dies, abans i durant la campanya electoral, per, un, entendre què ha passat i, dos, entendre quin resultat podem tenir el 29 de novembre a la nit? [00:41:20] Speaker B: Sí, si em permet ser una mica banal, la primera cosa que miro quan hi ha unes eleccions és Mataró, que és la meva ciutat. [00:41:29] Speaker A: Perquè és una mena d'Ohio? [00:41:31] Speaker B: Sí, correcte. Sobretot en aquestes eleccions. Per què? Perquè tens el centre que ha votat, i de fet s'assemblen moltes altres ciutats catalanes, metropolitanes o més o menys grans. És Mataró, però podem estar parlant de Sabadell, de Reus, de Terrassa, de Granollers, etcètera. Un centre històric en què els partits sobiranistes ho han fet molt bé. Tradicionalment hi treuen prou suport, en la Comunitat dels Diputats menys, però Déu-n'hi-do el que aguanten. Després, una perifèria que tradicionalment votava el PSC, que ara s'ha fragmentat i Vox hi treu uns resultats importants. I després el que nosaltres a vegades els materonins anomenem en algun lloc l'anell del dubte, que és aquesta part intermèdia que fa frontera entre els dos llocs, on s'han format famílies mixtes i la cosa està més barrejada, que és molt volàtil. Llavors jo miro unes quantes seccions censals que estan, ja sé que és molt friqui, que estan en aquest lloc perquè em dóna una primera intuïció de cap on van les coses, de cap on han canviat, perquè són prou volàtils al llarg del temps. Més enllà d'aquesta, si se'm permet explicar-la... [00:42:37] Speaker A: Ara ens hi fixarem, com a mínim. [00:42:39] Speaker B: Bé, un és politòleg per algun motiu, suposo. Però les altres coses que miro són dos, el País Valencià, Sobretot la zona propera a València, que hi tinc família, i per tant, aquí em dóna una indicació més aviat de com la dreta ho està fent, i com s'està comportant, i és prou traslladable la resta de l'estat. i després mirant la resta de l'Estat, hi ha una cosa que m'hi fixo, que són les diferències de participació en diferents districtes, perquè això, sobretot al principi, marca molt quin és el potencial de cada un dels blocs per aconseguir majories o no. Per tant, jo diria que aquestes tres coses... [00:43:26] Speaker A: Això en els minuts primers, o en les hores primeres, diguem-ne, de l'escrutini, en el de curs de la campanya electoral, [00:43:32] Speaker B: En el decurs de la campanya electoral, una de les coses que m'interessen és on van els candidats i candidates. Perquè jo, per exemple, recordo molt una campanya que va fer Rajoy, potser fins i tot el 2011, que va contractar al PP una empresa americana, crec que era, i recordo que van anar a Lleida. Per què? Perquè ells tenien calculat que a Lleida hi havia un escó que ballava, llavors van anar a Rajoy a fotografiar-se amb vaques i tot allò molt estereotipat. I van aconseguir l'escó. Per tant, m'agrada veure, i després això ho comparo amb si ha passat o no, si aquesta intenció s'acaba transformant en una realitat. Per tant, a vegades, aquest any no sé si ho faré, però em faig un mapa d'on van cadascú per després veure si hi ha una translació real. [00:44:18] Speaker A: Molt bé, doncs en primera instància estarem pendents de... [00:44:21] Speaker B: Ja sé que no són les coses que normalment la gent s'hi fixa, però... [00:44:24] Speaker A: No, no, per això fem la pregunta. Toni Rodó, un plaer, moltes gràcies per haver vingut a l'Atacadoli. [00:44:28] Speaker B: Gràcies a vosaltres. [00:44:28] Speaker A: Molt interessant.

Other Episodes

Episode

June 10, 2026 • 00:44:27
Episode Cover

Les protestes dels mestres: i ara què? Amb Iolanda Segura

Entrevista a la portaveu del sindicat USTEC-STEs (IAC) sobre l'estat del torcebraç amb el Departament d'Educació

Listen

Episode

April 15, 2026 • 00:41:11
Episode Cover

Els problemes de Trump i el futur dels Estats Units, amb Mònica Clua

Una conversa amb la professora de la Universitat Pompeu Fabra i ex-catedràtica de la Universitat de Texas

Listen

Episode

February 20, 2026 • 00:48:39
Episode Cover

El futur d’Ucraïna, quatre anys després, amb Abel Riu

Una conversa sobre l'estat de la guerra amb un dels fundadors del Catalonia Global Institute, expert en Estudis Russos i Eurasiàtics

Listen